dimecres, 28 d’agost de 2013

L'última entrada

Per fi, aquest ja és l'últim text que faig, tènia ganes d'acabar. 
He anat pujant les entrades a poc a poc, mentres estudiava i feia deures de valencià i d'altres assignatures. No m'ha costat molt fer els deures he anat a poc a poc, però l'any que ve m'esforçaré tot el que puga per a no haver de fer deures ni estudiar a l'estiu, perquè no he pogut eixir molt per acabar abans. Ja he acabat tots els deures, l'única cosa que continue fent és estudiar fins als dies dels exàmens. 
Em penedisc molt de no haver fet moltes coses en tot l'any en classe, perquè amb un poc més d'esforç que haguera fet, m'haguera tret el curs. 
Crec que les entrades les he fet com he pogut i espere haver-les fet bé.
Espere aprovar esta assignatura ja que estic posant esforç.
 
                                                                                                             Jesús Latorre López     3ºB

dimarts, 27 d’agost de 2013

Arribada al nou institut

Mai se'm va a oblidar el primer dia que vaig arribar a l'institut. Per a mi era nou, perquè no coneixia a ningú, i vaig vindre d'un col·legi de València, i ací no hi havia ningú que coneguera. A l'arribar els primers dies em feia vergonya perquè no coneixia a ningú, però als dies ja tènia confiança amb tots, no em va costar molt. La gent deia que hi hauria un gran canvi de col·legi a institut, però la veritat és que no es va notar res, lo únic va ser els primers dies anar a una classe nova. M'esforzé moltíssim, i a poc a poc em vaig traure el curs, se'm va passar de seguida, i la veritat que vaig traure molt bones notes. Cada any que ha passat he tingut més confiança amb tots, i m'ha costat menys haver d'anar canviant de classe.


                                                                                                                           Jesús Latorre López 3ºB

dimarts, 20 d’agost de 2013

UN ESPORT MOLT GRAN



Ahir vaig començar una altra vegada a entrenar, després d'un mes de descans.

El futbol és un esport que des de xicotet m'ha agradat, era veure un baló i agafar-ho per a dir-li a ma mare que m'ho comprara. Normalment a tots els xics ens agrada jugar a futbol, i de xicotets sempre diem que de major serem futbolistes.

L'esport ho veig molt divertit i molt entretingut. Jo crec que tots els dies jugue, encara que siga un poquet, però m'encanta. Quan estic en l'institut com cada vesprada, arribe a casa, deixo les coses i em vaig a entrenar amb els meus amics, i els dissabtes o els diumenges jugue un partit contra un altre equip.
Sempre vaig amb moltes ganes i a donar tot el que puga, per a intentar arribar lluny, i crec que tant esforç i tant exercici que faig, val la pena per a aguantar prou en els partits.

M'agrada molt, i espere continuar jugant sempre.

                                                                                                                             Jesús Latorre López 3ºB

dissabte, 17 d’agost de 2013

L'últim text.


Aquest es segurament el últim text que vaig a escriure i subir al blog Al frec del riu, i com tampoc se que contar-vos no tinc ni idea que escriure...Tots el anys dic el mateix: -en aquest curs treballaré i em portare bé, pero sempre deixe de treballar a mitad de curs o quan acaba el primer trimestre. Ara, suponient que vaja a fer 4º d'ESO tindré que estudiar  més que mai i esforçar-me perque sols em quedarà aquest curs i finalitzarè la ESO; pero, si faig PQPI em quedarien dos anys, aixó no significa que no tinga que estudiar ni fr res.
Espere que el curs sea mitjor i també espere aprovar en setembre

Quasi tot acabat.


Ja tinc quasi tots els deures fets, també he estat dies fent altres coses i ara que estan acabant les vacances tinc que fer tots els deures que em falten (un dels deures son aquests text pero ja no em queden mes que escriure ).De totes les asignatures esta es de les últimes que he començat ( fa una setmana ) i ja em falta poc per a acabar-la. Durant aquestos dues mesos he fet poques coses, seran les conseqüéncies de no haber estudiat durant tot el curs pero la veritat ja estic acostumat a trebllara en estiu. En aquest curs estic pensant si fer 4º d' ESO o fer PQPI, no el tinc clar, tot dependerà de quantes aprove en setembre

S' acaba el estiu !!


Ja s'està acabant el estiu i tinc que donar-me presa per a acabar els deures, no tinc res de ganes de començar el curs, en altres estius, havía vegades que preferia estar a l'institut a estar fent deures però, ara, com no he fet quasi res interesant, preferisc mil vegades més que l'estiu torne a començar i tinga temps de fer més coses.
Ara en lo que queda de temps tinc que acabar TOTS els deures i tenir-los lo millor posible, tots els alumnes que han suspés d'altre curs o d'altres clases o assignatures fan el mateix i estudien, pero tinc la sensació que sóc l'unico que no se ha divertit tant. Si fora la primera vegada que desperdicie un estiu estudiant estaria clar  que no m'agrada estudiar, ni ara tampoc m'agrada; sols es que me he acostumat

Un viatge molt curt.


En aquesta semana no ha passat res interesant asi que en vez de contar el que he fet he pensat contar-vos una història que em va passar quan tenia uns 7 anys mes o menys. Anava cap a Argentina amb els meus pares i els meus germans, havíem estat quasi tot el dia en el aereoport o almenys es lo que jo pensaba perque era xicotet i ja no em recorde quasi, estava molt avorrit i desitjava que arribara l'avió d'una vegada, quan per fí va arribar tinguéremque esperar a que l'avió estiguera llist  amb el equipatge, etc. per al viatge, calcule que vam estar en una misma sala amb una finestra molt gran que mostraba la part on despegaven els avions mes de cuatre hores.
Quan vam montar-nos, alfinal, als pocs minuts d'estar en l'aire l'avió va començar a temblar per un problema, una de les turbines s'estava sobrecalentant i anava molt mes lenta que les altres turbines;tinguérem que tornar al aeroport a esperar altre avió, va ser un viatge molt curt.

Unes vesprades amb ningú.


En aquest estiu quasi mai he baixat al carrer amb ningú amic, quasi no els he vist. Aixó es perque he estat molt de temps a casa fent deures i no he tingut temps i quan he tinguts moments lliures baixaba pero tampoc estava tota la vesprada com abans, tan sols unes 3 hores.
En tot el estiu no he baixat seguidament amb ningú, tan sols cada uns dies o una setmana. Ara todavia menys i pense que es perque les primeres setmanes no vaig a fer cuasi res de deures, sols una fitxa de una assignatura cada dia i res més, per aixó,ara estic fents els deures el mes apresa posible, si no tendria tot el temps posible i no estaria estudiant.

De volta a València.


Fa dos dies e tornat a casa després de estar uns dies a Barcelona amb els meus iaios, lo que menys m'agrada d'anar es que després hi ha que tornar per a seguir fent deures y estudiant i es molt avorrit, aixó i, que sols her vista als meus iaios uns dies ( en estiu ). Quan lo passava mal de veritat era de xicotet quan havia anat a Argentina a visitar als pares de la meua mare y a les meves ties que estan molt lluny i es  mes difícil ver-los que els meus iaios que viuen a barcelona, i despres de un mes tendría que tornar a Espanya. Olvidant aixó, ara que he tornat a valència de volta a fer deures.

Una nit molt avorrida.

Ja han passat dues setmanes desde que va acabar el curs i ara ens anem de viatge a Barcelona uns dies per a visitar als meus iaios que treballen en una casa gigantesca, es molt gran, te un jrdi enorme amb piscines i per dins te moltes habitacions, també hi ha una planta baixa en la que hi ha una piscina climatizada.
El problema està a la nit, que al ser una casa tan gran i els dueños no de la casa no estàn, hi ha que activar les càmeres i les alarmes i,a l'hora de dormir, tota la casa te que estar completament tancada, les persianes baixades,les finestres tancades,etc. i si no pot dormir ( a mi em va passar la primera nit ) tens que aguantar acostat perque si abreixes una porta o una finestra sonarà l'alarma. Les nits son molt avorrides.

L' horari de estiu

Després de unes setmanes de vacances, per els matís tinc que fer el deures a la mateia vegada que vigile als meus germans, tot aquest perque el meu pare treballa fin l'hora del menjar i la meua mare es va a treballar a les 10 i abans d'anar-se em despierta per a desdejunar i baixar a passetjar al meu gos, quan arribe a casa tinc que despertar als meus germans. M'ha costat, però alfinal m'he acostumat a aquest horari per els matís.
Les primeres setmanes van ser una asquerositat, sols feia els deures mentre els meus germans alvorotàven tota la casa, ara es tot lo contrari.

dimarts, 13 d’agost de 2013

Aquesta nit no he dormit en casa, he estat en casa d'un amic i la veritat és que no hem dormit mol perque nosaltres hem estat parlat de les nostres coses, jugan a la play, en l'ordinador, escoltant musica i moltes mes coses...
Sense  donarnos conta, se'ns ha passat la nit volant.
Hui quan he arribat a ma casa i com obviament estava cansat, m'he possat a dormir. M'acabe de alçar, estic publicant aquesta entrada i aniré a prendre'm una dutxa per a refrescarme perqué fa molta calor.
Un bon dia.
 

1º Entrada estiu

Bon dia a tot el món. Aquesta es la primera entrada despres d'acabar 'institut i no ho faig per a contar-vos qué estic fent aquest estiu.
Fins ara no he anat a la piscina perqué no m'agrada molt pero si que he anat a la platja que hi ha més gent i també més llibertat que en la piscina i la veritat és que aquest estiu fa molta calor i és inevitable no banyar-se en l'aigua. Són les 21:00 i tinc molta fam i tambe estic cansat perquè pel matí  he anat a jugar al futbol i també a passejar amb lles bicis. Bona nit a tots, em vaig  a sopar i a veure la televisió.

dijous, 8 d’agost de 2013

Día al Riu

Fa uns mesos anava amb bici amb els meus amics i ens en vam anar pel Riu Túria a donar una volta, perquè allí segur que trobàvem a més gent coneguda.
En un moment decidim deixar les bicis al costat d'un arbre prop de l'aigua, perquè així mentres ens banyàvem podríem veure per a què ningú se les portara. Érem sis amics, y dos d'ells ens van dir que se n'havien anat caminant a l'altre lloc per a beure aigua en la font. 
Mentres nosaltres quatre estàvem dins de l'aigua no ens havíem fixat en les bicis perquè estàvem jugant, quan de sobte vam veure a dos persones portarse-les corrent, tots eixim de l'aigua per a anar darrere a agafar-les, quan de sobte ens vam adonar conta de que eixos dos amics no havien vingut de la font, eixos dos eren ells.

                                                                         Jesús Latorre López    3ºB

dijous, 25 de juliol de 2013

Els meus companys

Fa molt de temps que anava caminant pel carrer, quan de sobte vaig girar el cantó  i em vaig trobar amb un grup de persones i em vaig quedar mirant perquè sabia que serien alguns coneguts. Aquelles persones eren els meus companys de l'escola de quan era xicotet, mai més vaig tornat  a tindre relació amb ells.
Vaig passar pel seu costat sense dir res, per si de cas no em coneixien, quan de sobte van vindre molt il·lusionats a saludar·me i a preguntar·me com estava i que si tot me n'anava bé.
La veritat és què em vaig posar molt content al saber que no s'havíen oblidat de mi i que des d'eixe dia tornaríem a veure'ns tots molt més perquè tots junts havíem passat moments molt divertits al mateix que també moments roïns com totes les persones. Eixe dia vam estar tota la vesprada junts i van començar a  parlar sense parar, per a comptar tot el que havia passat des de llavors, de de l'últim dia que ens havíem vist.
                         
                                                                                                        Jesús Latorre López     3ºB

ESTIU

Bona vesprada, la veritat és que ara mateix m'estic penedint molt de no haver-me esforçat molt durant aquest curs per a poder haver estat aquest estiu disfrutant. Ara mateix en compte d'estar passant-m'ho bé, estic ací fent textos de valencià per a poder recuperar aquesta assignatura. El pròxim curs se que vaig a esforçar-me tot el que puga per a què puga eixir, i no haver d'estar preocupant-me per tots els deures i estudiar per a aprovar els exàmens de setembre. M'ha emprenyat molt haver de tornar a repetir tot el que hem fet en aquesta assignatura i inclús més del que hem fet en classe, per això mateix dia a dia el curs que ve treballaré tot el que puga i m'esforçare molt més. Espere aprovar aquesta assignatura perquè estic posant molt de la meua part. Açí vos vaig deixant alguns dies amb més textos. Bon estiu.
 
                                                                                                 Jesús Latorre López     3ºB

dimarts, 2 de juliol de 2013

ANYS INOBLIDABLES A TORRENT

Fa sis anys aproximadament jo vivía a Torrent, on va nàixer la meua mare.
Als nou anys em va costar molt canviar-me de col·legi, perqué els meus amics de la infància eren molt agradables i els coneixia de tota la vida. 41

Des de fa 6 anys no els he tornat a vore, però tinc molt clar, que quan puga vaig a anar a Torrent altra vegada a veure-los i donar-li a tots un abraç molt fort.

Amb ells ja començava  a tenir molta confiança , perquè ja ens feiem majors, i sempre recordavem tots els moments junts; jugant a la pilota mentres totes ens picavem tant,... però sempre acabavem molt bé, sense ninguna discursió.

Sempre me vaig a recordar d'ells, nunca me'n vaig a oblidar, perquè junts hem passat moments inoblidables.
         
                                                                                                        Jesús Latorre López      3ºB

Riu Túria



Vaig a descriure un lloc molt bonic que està en Quart de Poblet.

Aquell lloc és el Riu Túria, diuen que es un Parc Natural on a la gent l'agrada molt anar per a donar una volta amb els seus amics o amb la família. 45
És un lloc on hi ha molt espai i molt natural, amb moltes herbes, flors i tot amb color molt viu, verd, és a dir,color molt clar. 73

A la gent li agrada estar allí jugant i passant el dia, millor quan fa un temps molt bo.  

Normalment fa un dia molt calorós per a passejar tranquil-lament
A vegades hi han pares amb els seus fills jugant a la pilota,o un grup de xiquets.

M'agradaria que anara molta gent, i tots poséssim de la nostra part per a cuidar-lo i tenir tot net.

                                                                                                             Jesús Latorre López 3º B

divendres, 14 de juny de 2013


Baralla a la porta de l'institut
Dos alumnes del riu turia es barallen ala porta de l'institut.

Ahir a l'eixida del institut dos alumnes del institut riu turia es varen barallar fins que uns d'ells va comenzar a eixir-le sang del nas i a l'altre un ulls morat.
Les conceqüencies varen ser varies unes d'elles va ser un expedient i una expulsio de d'ues setmanes.

La setmana pasada ja varen tindre un enfontramen per una tonteria. Un d'ells va llanzar les coses a terra a l'altre i varen comenzar a varallar-se pero no varen arribar a pegar-se.
La professora els va portar a direccio amb un part greu i un castic de dos una setmana sense pati.


Vicent Gallego 3ºB

dimecres, 12 de juny de 2013

Club cabaret
Vicent Andrés Estelles
L'obra tractava sobre la vida de Vicent Andres Estelles. Estava representada per uns xics de la nostra edat. L'obra era entretinguda, et comptava diferents historietes, totes relacionades amb la vida d'Estelles o amb la seua obra.
Al principi no m'agradava perquè no m'assabentava de res, ja que, jo no sabia pràcticament cap cosa sobre Estelles. Però a poc a poc anava enganxant-me i al final em vaig acabar divertint.
El tros de l'obra que més m'agradà va ser el final, quan van aparèixer les dones amb les què havia estat Estelles i les havia compost un poema. Les dones es van posar a discutir per a veure quina de totes era la que realment li agradava a Estelles i després va entrar ell i van estar discutint encara més. Aleshores en eixe tros em vaig riure molt i em va parèixer molt divertit.

En quant als actors, el que em va parèixer que actuava millor era el que feia d'Estelles, encara que la xica francesa també se li donava bé. També hi havia altres actors que a l'eixir a l'escenari estaven tremolant, però no se'ls notava molt.
Ana Tapiador Simarro

dimecres, 5 de juny de 2013

Un dia d'espot i de teatre

El dijous 25 d'abril ens tocava representar SPOT així que vam anar a la sala d'usos multiples on havíem assajat uns pocs dies arrere.
Al principi jo estava un poc nerviós perquè era la primera o segona volta que representava una obra de teatre. A més, eiexe dia no em vaig alçar molt bé.
Abans de començar amb les actuacions el professor ens va donar temps per a assatjar un poc, encara que ho teníem ben clar. De sobte, van entrar alumnes d'altra classe a vore'ns i em va fer gràcia i vergonya a la volta.
Després el professor va dir que començaven les actuacions i va passar una cosa supergraciosa: l'actuació d'aquest grup ( per cert molt bona) no es va gravar i la van haver de repetir. Jo després tenia examen així que em vaig procupar un poc , hahaha!
Nosaltres, el grup 3, vam ser els tercers de 4 grups en representar. Teníem tot el necessari per a representar encara que a Carla se li oblidà traure ales de panderola, però en el fons crec que m'alegre, hahaha! La nostra representació de "Vamos a la cama que hay que descansar" va ser entretinguda perquè jo portava unes ridícules antenes , Ana estava amb pijama etc...Crec que els nervis no es notaren molt.
Finalment l'ultim grup va representar amb la música sonant ja i vam anar a fer l'examen.

TEATRE DE TORRENT

En  el  Teatre  representaven a Vicent Andrés Estellés, també cantaven canços i temes d'Obídi Montjor   i  bailaven Cabaret i parlaven dels seus poemes com el Pimentó Torrat i els amants. No tenien vergonya i encara tinguere no se'ls notava. També van tindre un accident se'ls   callo  tot el decorat, pero ells van continuar  actuan  i al final els   va sortir   molt bé.




                                                                                                 Ana  María  López  3C

dilluns, 3 de juny de 2013

TEATRE A L'INSTITUT.


TEATRE AL INSTITUT.
Hola soc un alumne de l'institut IES Riu Túria , concretament del curs 3ºB, vos vaig a contar com va anar les obres de teatre que el passar 24 d'Abril várem interpretar els meus companys a la sala d'usos múltiples del nostre institut.
Várem arribar tots a la sala molt nerviosos, amb molata vergonya, i més quan várem saber que i hauria públic d'una altra classe
Varem preparar tots l'obra, canvian-se de roba, posan-se corbates, preparant tot el decorat per a la obra, ensallant a última hora, inclús várem tenir que anar el meu equip a per un ordinador.
El primer grup en actuar va ser el nº3 format per Sergio, Jéssica, Noélia i Felip, i la veritat és que no va començar molt be perqué per un fallo d'una de les alumnes del públic que era l'encarregada de gravar l'obra, no la va gravar i els meus companys, molt nerviosos varem tenir que tornar a interpretar l'obra, però pese al nerviosisme tots els grups pense que ho várem fer bé.
El següent grup a actuar várem ser nosaltres. El nostre equip format per Mireia,Aitana, Vicente i jo, pense que ho varem fer bé, várem posar la taula tombada i una sabana per damunt imitant una cama.
El següent equip va ser el nº1 format per Carla, Ana, Gines i Jesús els va passar com a la majoria del grups es travaven en algunes frases també donaven l' esquena al públic.
Per ultim van actuar els grup 2 i 3 que anaven junts, estaven formats per Naiara, Paula, Aarón, Alejandro, Andrea i Alber pero aquestos dos últims no varem poder fer l'interpretació de l'obra.
El varen passar com a tots el grups estaven molt nerviosos i algunes vegades se n'oblidaven algunes frases.
Pense que per a ser la primera vegada que interpretaven una obra de teatre o varem fer bé pese a que estávem nerviosos i tenien vergonya.

HÉCTOR PONCE 3ºB.

Una visita al teatre

En la meua classe vam anar a Torrent a vore una obra feta pels alumnes de l’escola Gavina de Picanya, i a aprendre de com feien els moviments, com parlaven...
L’obra contava amb cançons, balls, música, recitacions de poemes de Vicent Andrés Estellés i la naturalitat dels actors al fer aquestes activitats em va sorprendre, perquè eren alumnes de 3 d’ESO com jo, i veient com havíem fet nosaltres la representació de l’obra SPOT, ells ho feien molt bé.
Al principi de l’obra se’ls va caure una part del decorat, i van continuar amb total normalitat, em va sorprendre la seua seguretat en alguns casos com aquest.
L’obra tenia els seus punts de gràcia, i també serietat a l’hora d’homenatjar al gran poeta Estellés.
A més, vam vore a la filla del professor Vicent i ell no volia fer comentaris, no sé perquè.

La conclusió que vaig extraure d’aquesta visita es que vaig aprendre molt i que el teatre no es gens avorrit i convide als que lligen aquest text a que el visiten.
Aarón Muñoz Valladolid, 3B

Nervis al teatre

Hui vaig a parlar de la representació de l’obra de teatre SPOT que fa unes setmanes vam fer en la meua classe.
Els  instants abans de fer la representació, jo, estava nerviós i volia acabar el més prompte possible i això crec que es va poder apreciar per els que estaven veient el nostre esquetx.
En el meu equip teníem que fer l’escena anomenada: “VISA, MASTERCARD I AMERICAN EXPRESS”. Ens donava un poc de vergonya perquè en la nostra representació havíem de fer alguns gestos pujadets de to, i la idea de fer-ho en directe amb alguns espectadors en un escenari, per molt aficionats que fórem, era un poc difícil.
Dins de la nostra obra havien cinc personatges: Pilar, representada per Paula, Nuria, per Paula i Naiara, Pere, per Alejandro, Crespo i Pare, els dos per mi. He de dir que el personatge Pare a soles deia una frase al principi i per tant no hem va costar molt d’aprendre-ho, en canvi Crespo tenia més intervencions.
Jo personalment pense que vàrem fer bé la representació, perquè sabíem els parlaments de memòria, però, en el cas de fer gestos, moviments, tant amb la cara, com amb les mans, a alguns se’ls dona millor i a altres pitjor i això crec que es va poder apreciar en la representació.
En el meu equip teníem moltes ganes i això es va demostrar i espere que la gent s’haja donat conta de que el nostre esforç va tindre bons resultats.

Aarón Muñoz Valladolid, 3B.

SAN MARCOS


Les festes de San Marcos es celebren al meu poble, Beas de Segura, aquestes festes són les mes significatives del poble i importants. Aquestes festes duren 5 dies i tot el poble acudix a les festes.
Aquest any he assistit a les festes dos dies ( els mes importants ) perque eixos dos dies són els que trauen les reses, ès a dir, els bous.
La veritat ès que va ser molt emocionant ja que van traure 83 bous i varen ser uns bous molt grans i ràpids, eren molt llestos ja que van aver-hi dos accidents, però van ser lleus.
Els altres dies de les festes trauen el sant o la gent està amb la seua penya; jo vaig estar en la penya dels meus tios ja que son els presidents de les festes.
Tambè vàrem anar al mercadet que ficaven al costat de la plaça de bous.
A mi m'encanten aquestes festes però el que mès m'agrada d'aquestes festes son el bous.
Mentres jo estava en Jaén els meus companys estaven fent l'obra de teatre d'espot, per aixó he fet una redacció de les festes de San Marcos.


Alber Fernàndez 3B

Representació ''Spot''

He de dir de primeres, que el llibre ''Spot'' m'ha agradat molt, m'ha paregut humorístic i molt divertit. Ens ho hem passat molt bé llegint-lo a classe. Però després Carme ens va dir que haviem de fer una representació teatral , triant un capítol.Ens va mostrar uns videos de l'any passat,feien un capítol del llibre i s'ho passaven bé. Després vam fer una representació de capítols  i de la gent que participava en eixe capítol.
Després de 3 díes planificant-ho vam tenir-ho clar i vam començar assa
tjar.
El capítol que vam fer nosaltres s'anomenava ''visa,mastercard,american express''.Al principi  no m'agradava  i no em feia la idea perquè tenia que fer gestos un poc raros... Però a la fí jo volía traure bona nota.
 Els primers díes vam llegir  amb el llibre davant, pero passant els díes  vam acabar memoritzant-ho però a mi em costaven un poc més les frases llargues, ja que tenía que complementar-ho amb gestos.
De vegades teníem que començar  de nou perquè alguna cosa feiem mal, vam estar detallant-ho molt fins que ja ho teniem i vam planificar el día de l'actuació.
Quan vam arribar estavem molt nerviosos i va eixir un poc mal, pitjor del que m'esperava. Jo crec que els nervis eren de pensar que els nostres companys ens veien,a mi  personalment i va eixir fatal!,però estic contenta d'haver actuat amb els meus companys.
Jo valore l'esforç i les ganes que hem posat en fer-ho bé,ha sigut molt divertid.
Natalia Pérez 3er C
TEATRE ESTELLÉS

Vam anar a Torrent en autobús a vore una obra de teatre de "CLUB-CABARET" feta per l'escola Gavina de Picanya.
El espectacle va ser en valencià i va durar uns 70', eren actes i homenatges dedicats al gran poeta valencià i universal, Vicent Andrés Estellés.
El teatre estava fet amb poesia traslladada a lleguantges escènics, amb música, cançons i balls, fets per xiquets de 3 ESO.

Una de les coses que més em va cridar l'atenciò, va ser quan és va caure el decorat de l'hotel París, que era un cartell amb llum on posava "Estellés club-cabaret", però ells van seguir amb normalitat com si no pasara res.
Altra cosa que em va cridar l'atenciò  va ser com parlaven, la veu era alta i s'escoltava molt bé, també parlaven molt relaixats, sense presa i mirant al públic.

Un dels personatges que més em va agradar va ser un xic que pareixia que feia  el panoli, la veritat és que era molt divertit i la gent reia.

El vestuari estava molt bé, algunes xiques portaven el pèl arreplegat, altres no. La veritat és que portaven el adequat per a cada situació.

Aquets teatre va ser inoblidable, em va agradar molt.

Finalment, vull felicitar a tots els actors de l'obra de Vicent Andrés Estellés, perquè pense que ho van fer molt bé.






Carla Romero Tebar 3B













L' Obra SPOT

Va ser la primera vegada que feia una obra de teatre.
Aquesta experiència no va estar malament.
Encara que estava molt nerviosa, com la majoria dels companys. Algunes conseqüències d'això va ser que se'm va oblidar algunes parts del text, encara que vaig treballar i estudiar molt el diàleg, però en eixe moment te quedes en blanc.
Perquè pujar a un escenari, davant de molta gent, és una sensació molt roïna, perquè notes les seues mirades, com t'observem...

Aquesta experiència alguns el porten millor que altres, perquè tots no som iguals.

Hi havia gent que actuava sense nervis i sense preocupar-se de res, però altres no.

Finalment, pense que per a ser la primera vegada que vam fer açò, va eixir un poco malament, perquè vam tindre xicotets errors, però, a part d'això, ens vam divertir molt i li vam posar moltes ganes.










                                                                                                                              Carla Romero Tebar 

CLASSE DE "SPOTS"



L'altre dia a classe vam fer una representació del llibre que acavabem de llegir, s'anomena "SPOT".
Mai havia llegit un llibre com aquest, és un llibre que vulguis o no, sempre vas a eixir amb un somriure en la cara.

Cada equip va elegir un capítol amb els seus companys, i van fer la representació a " l'aula d'usos múltiples / sala d'actes". Ens hem divertit molt, després de pràcticar tantes vegades a classe, i repetint moltes escenes per a que aquell dia sortís millor.

Davant del públic va arribar el dia en que, després de un esforç, vam representar-lo.
Aquell dia estaven molt nerviosos, i és clar, amb molta vergonya perquè havia més gent, el públic, alumnes d'altres classes. Teníem que anar amb una vestimenta adequada i representar molt bé el paper amb totes les indicacions que posava : tocar-li el cul, donar-li un bes,....

La veritat és que ens ho hem passat molt bé, i amb moltes rises. La propera vegada sortirà millor, com tot es pot millorar i amb moltes més ganes i més esforç. M'agradaria molt tornar a repetir un dia com aquest.

                                                                                      Alba Sagredo González    3ºC

diumenge, 2 de juny de 2013

Sentiments d´una obra.

El meu equip y jo vam representar una obra anomenada "visa, mastecard, american express." que parlava d´una dona que feia poc li va faltar el seu home i anava a una tenda per comprar al seu marit una làpida.
Hi havien 5 personatges: Pilar va ser representada per Paula; Crespo, per Aarón; Nuria, per Paula i per mi; Pere, per Alejandro, i Pare per Aarón. Ens varen faltar companys aquell dia a classe però vam distribuir-nos prou bé als personatges ja que no teníem una altra opció.
La representació de l´obra va ser prou bona encara que tot es pot millorar. També he de dir que els nervis són inevitables però crec que els vàrem estalviar per un moment. I sobretot, he de dir que cada persona té una personalitat, per tant pot saber interpretar millor o pitjor una obra.
El meu equip no va tindre decorat, únicament vam disfressar-nos.
Finalment, pense que les ganes que li vam posar va valdre la pena perquè va eixir molt bé després dels problemes que vam tindre. És una sensació inoblidable.

                                                                                    Naiara Cuartero García.

Un bon teatre

L'obra d'Spot es va representar el dia 25 d'abril, a l'aula d'usos multiples. El meu equip va ser el primer a representar l'obra. Els xics es van ficar una corbata i camisa, i les xiques amb vaquers i camisa. La primera vegada que vàrem realitzar l'obra vam tindre un problema. La xiqueta que estava gravant l'obra no la va gravar i la vam haver de repetir. Al mig de la representació un dels xics es va quedar en blanc i li vaig ajudar a continuar.
L'obra ens va resultar prou fàcil perquè ens sabíem el guió, però feia molta vergonya i això ens va provocar quedar-nos en blanc prou vegades, però vam saber realitzar l'obra sense problemes.

Jéssica García 3B.

dissabte, 1 de juny de 2013

Reflexió de Spot i de l´obra de Vicent Estellès

Vaig a començar dient que el llibre de Spot m´ha agradat molt, ja que no he llegit mai llibres de teatre i pense que ha sigut una experiència nova i positiva per a mí.
La lectura d´aquest llibre ha sigut un poquet complicada perquè hi havíen molts personatges amb molts diàlegs i et podies confondre.

Respecte a l´obra de teatre que nosaltres l´hem representada de Spot, pense que ho hem fet bastant bé ja que ens sabíem tot el que havíem de dir, però crec que ens ha faltat actuar més i no estar solament dient el teu diàleg.
Però també es veritat que hem tingut bastant dificultat ja que hi havia gent mirant-nos i teníem que fer coses íntimes (com tocar culs, mamelles...).
Jo estic content amb l´obra de teatre que he fet però tinc un poquet d´impotència ja que podía haver eixit millor.

Respecte a l´obra de teatre de Vicent Andrés Estellès que hem anat a vóre, pense que als actors els ha costat molt actuar davant de molta gent però no es pot comparar l´obra que han fet ells i l´obra que hem fet nosaltres, ja que quan nosaltres vam veure l´obra de Vicent Estellès ens adonàrem de coses que podien haver eixit millor en la nostra obra.

Per últim, vullc donar l´enhorabona a tots els actors de l´obra de Torrent, perquè pense que ho han fet molt bé.

Javier Alcalde Briz  
3 C

dimarts, 28 de maig de 2013

                                                Un viatge a la vida del cabaret.

El passat 15 de maig, vàrem fer una eixida al teatre de Torrent amb els professors de Valencià.
Mai havia vist una obra de teatre tant bé representada per xiquets de la meu edat. L'obra contava la vida del poeta valencià Vicent Andrés Estellés i també contava un poc la vida del cabaret. Amb aquesta obra vaig comprendre la vida que portava Estellés.
El que més em va agradar va ser el vestuari i la decoració. El vestuari era increible i s'ajustava per a cada situació, i la decoració era molt bonica, elagant i simple.
El que més em va cridar l'atenciò va ser la forma en què feien els gestos i posaven la veu adequada.
Aquesta obra va ser magnífica en comparció amb la nostra.


       SENTIMENTS TEATRALS.

El dia 25 d’abril vàrem representar un esquetx del llibre “Spot” que havíem treballat a classe. L’obra la vàrem representar en l’aula d’usos múltiples en l’institut IES Riu Túria.
El meu equip vàrem ser els primers a representar el nostre esquetx. Com  que cap equip havia eixit ens vàrem posar molt nerviosos, inclús ens vàrem quedar en blanc però no es va notar molt.
Em vaig posar molt nerviosa però a la vegada estava emoconada i il·lusionada perquè haviem treballat  molt perquè isquera bé.
Per desgracia el varem haver de repetir perquè no es va gravar. Aquesta vegada estava més tranquil·la però seguia tenint nervis.
Me’l passat molt bé, tant en la representación com en els asstjos, ja que va ser molt bona l’idea que va tindre el professor de fer una representación teatral.
El vestuari i la decoració va ser elegant i simple, ja que ens vam vestir de festa tant els xics com les xiques, i la decoración va ser una botella de cristall de J i B, i una cartolina amb el nom: J i B.

M’ ha paregut unaa experiència inoblidable.

dimecres, 1 de maig de 2013

Teatre al Riu Túria



Acabe de veure els vídeos de les representacions de teatre que els alumnes de 3r B han realitzat sobre els esquetxos de l’obra Spot (d’Albena Teatre). La primera impressió que tinc és que les actuacions no guanyarien un concurs de teatre escolar... Però, en veure els vídeos, he recordat tot el que no hi apareix, tot el treball dels dies anteriors i, sobretot, tot el que va passar durant l’hora escassa que vam estar en la sala d’usos múltiples aquell dijous 24 d’abril.

Jo ja estava en la sala, amb la càmera per a enregistrar en vídeo preparada, quan van arribar els alumnes. El nerviosisme era evident en la majoria, alguns volien assegurar-se que no hi hauria públic, altres em mostraven amb satisfacció els objectes que els feia falta i que havien aconseguit finalment, un equip em va demanar si sabia fer el nus de la corbata (a bon sant s’encomanaven!), dos xics volien les claus per canviar-se en el lavabo, un altre equip se’n recordava a última hora que necessitaven un ordinador per a projectar (esbroncada pertinent per la meua part), els últims assajos, la decisió de l’ordre de representació (els que volen ser els primers per acabar prompte, els que ho deixen per al final), en fi: la tensió habitual abans de l’actuació.

La sessió no va començar bé, sobretot per al primer equip que va actuar, que va haver de repetir la representació perquè l’alumna en qui jo havia confiat l’enregistrament en vídeo no havia polsat la tecla quan calia... Després, sobre l’escenari van succeir moltes més coses, encara que els esquetxos no duraven més de 3 minuts. Era evident que tots s’havien esforçat per aprendre de memòria el text i s’afanyaven a recitar-lo ràpidament amb la idea (supose) d’acabar el més prompte possible amb aquell suplici. Intentaven –com els havia explicat– no donar l’esquena al públic, encara que de tant en tant algú ho oblidava. Pujaven a la tarima i es quedaven rígids en el lloc, sense moure ni un dit, concentrats a dir el seu tros de diàleg. De sobte, algun alumne ens sorprenia amb una entonació expressiva, amb un moviment de braços ple de dramatisme.

El públic, els alumnes del grup i d’una altra classe, va ser sempre respectuós: miraven la representació en silenci, reien en els moments que havien de fer-ho. Alguns col·laboraven recordant-los el text si algú dubtava, apagant la llum en moments determinats, llançant-los un caramel que havia de menjar-se l’actor. Durant els assajos algunes escenes els havien preocupat especialment. Vaig haver de mostrar-los com podien besar-se sense besar-se, com podien tocar-se sense que el contacte els omplira de vergonya, com havien de cridar per espantar una xiqueta que no podia dormir. Després, en la representació, el suposat bes apassionat es va convertir en un furtiu acostament a dos pams de distància i l’”home dolent” no aconseguia espantar ni als més despistats de la primera fila. L’escenografia, d’altra banda, era minimalista; el vestuari senzill: alguna corbata, alguna camisa de diumenge, una alumna que feia de xiqueta, en pijama, unes banyes per semblar una panderola.

Crec que els/les alumnes s’ho van passar bé, i jo també. El pitjor és que he d’avaluar-los, he de posar-los una nota pel seu treball. Certament, no van ser representacions perfectes que es puguen mostrar a un públic més ampli. Però no era eixe l’objectiu, no és un taller de teatre, és només un projecte més de la classe de Valencià per a l’alumnat de 3r d’ESO. En canvi, els alumnes van haver d’organitzar-se, van posar-se d’acord per triar l’esquetx i repartir-se els personatges, van prendre decisions sobre els objectes, sobre el vestuari, sobre alguns moviments en l’escena. Van haver de memoritzar un text de vegades llarg (qui ha dit que no es treballa la memòria en secundària?), van enfrontar-se a la difícil tasca de l’expressió verbal i corporal, al repte d’actuar davant els altres. Si a qualsevol persona li resulta difícil i li produeix tensió i nerviosisme el fet d’actuar en públic, podem imaginar com d’infinitament més complicat deu ser per a xics i xiques de 14 i 15 anys. I tots ho van fer, van eixir (de cara o d’esquena), van parlar, van executar el seu paper.

M’agrada pensar que fent teatre els alumnes han aprés moltes coses, que han viscut una experiència nova per a la majoria. Vull creure que es van divertir, fins i tot asseguraria que molts d’ells repetirien, que van perdre un poc la vergonya natural. Doncs, si és així, podem estar satisfets. Llàstima que no hi haja temps per a repetir-ho. Hauré d’esperar al curs que ve, això si, amb altres alumnes.

Vicent Navarro

diumenge, 24 de març de 2013

Un càstig per contaminar el riu.

Vaig a contar-vos la meua història al riu. Un dia vaig anar al riu amb la meua família de picnic.Quan estàvem menjant vam veure a un grup d'amics banyant-se al riu, però ells estaven embrutant-lo perquè estaven jugant a una guerra de deixalles que les llançaven al riu. Jo volía anar a parlar amb ells, però mon pare va ser més valen que jo i ho va fer abans que jo . Aquell grup el va ignorar, però quan mon pare els va amenaçar de que cridaría a la policia, ells van tindre por i van començar a recollir les deixalles que havien provocat i els que no, també. Jo em vaig partir de risa, a més es mereixien tot aço.Han tingut un càstig per contaminar el riu!!! Chaymaa Bensakroute

divendres, 22 de març de 2013

M'ENCANTA EL RIU

Els meus amics i jo hem passat un día fantàstic al riu,ja que ens agraden molt,molt,molt els animals i vam vore una gran diversitat. Quan arribàrem ens posàrem a menjar,que per cert ja veiem alguns animals com: pardalets,peixos,cucs,papallones...Vam acabar prompte i com teniem tota la vesprada per davant vam investigar si hi havíen més animals que no es podien vore a simple vista,per descomptat que hi havíen més!
Vam observar uns quants esquirols que per mi eren molt bonics,també les raboses,però sobretot l'animal que més m'agradava era "l'anec". Era menut,de color verd brillant,negre i marró clar,fantàstic. Però per altra banda hem doná fàstic perquè jo volia vore a la culebra viperina,com vaig fer un treball sobre ella pense que hem sorprenería vore-la. Això sería el millor del món! Però crec que tant els meus amics com jo ho vam passar,Fantàstic.

                                                                                                                    Mire 3rB

PICNIC AL RIU

Aquesta setmana anem a passar un día sencer amb els amics del meu poble perquè tots els estius anem al poble de cadascú i ara toca el meu, vam quedar que aniriem al Riu Túria. Havíem quedat a les 9:00 perquè sempre hi ha algú que es tetarda,sempre. A les 9:15 vam arribar.La primera impressió que els va donar era que l'aigua del riu estava un poc bruta,verda...Però deien que el paissatge era molt bonic.Tot verd,amb tons grocs,violeta,roig,rosa i violeta pastís (de les flors) i el color blau suau del cel.Vam anar a vore si podiem pescar peixets,carrancs de riu...Però va ser que no,si que els vam vore però s'escapaven.Ja era l'hora de menjar i vam preparar un picnic amb entrepans,beguda,alguna cosa per a "picar",truita,carn peix,fruita i llepolies per tots!Vam acabar pelníssims. Després vam pensar a qué  podiem jugar i ens decidirem per l'amagatall. Quasi tota la vesprada vaig estar pagant jo perquè sempre m'agafaven.A les 5:30 vam anar a banyar-nos un poc encara que l'aigua estiguera un poc bruta,però la qüestió era passar-lo bé.Finalment cadascú al seu poble fins l'estiu!

dijous, 21 de març de 2013


El riu Túria, un lloc únic.

Pense que el riu Túria és un lloc únic, un lloc on la gent disfruta i s’el passa bé.
La gent que viu al voltant del riu és gent afortunada, ja que disposen d’un lloc en que es pot fer de tot i amb lliuretat.
El Túria desposa d’una fauna increïble, ja que té tot tipus d’arbres, flors i de tot tipus de plantes i arbustos.La fauna també és bastant sorprendent ja que hi ha una gran quantitat d’animals i a més, de tots el tipus.
El que més m’agrada del riu Túria són els seus ponts i senders de fusta que té, ja que els ponts són granss, en forma d’arc i molt bonics, i els sendders són necessaris així podem passetjar, còrrer i inclús anar amb bicicleta.
Aixì que la gent té que estar orgullosa de tindre un lloc natural on es por moltísimes coses.

                                                                                              Noelia Martínez,3ºB

dimecres, 20 de març de 2013

Un sust inesperat

Estabem jugant a la vora del riu Túria els meus amics i jo, un partit de futbol un dels meus amics va caure a   l´aigua es va agarrar amb totes les seues forçes a una rama d´un arbre. Pero nosaltres no sabíem qué fer ens vam possar a pensar els meus amics i jo, i vam pensar que podíem rescatarlo amb altra rama, se la llançem el la agafa i nosaltres tirem de la rama per a sacarlo de l´aigua. Quan vam lograr sacarlo ens vam possar molt        feliços i vam continuar jugant el partit en un altre lloc.              

diumenge, 17 de març de 2013

EL RIU TURIA I JO

                                                 El Riu Turia I Jo
L'IES RIU TURIA no és un istitut molt gran però em va cridar un poc l'atenció que hi hagueren dos pasadissos que connecten els dos edificis que hi ha l'institut (perque aixó no estava al meu col·legi). Els primers dies anava com boig buscant les classes perque no coneixia l'institut encara que, si arribava tard, sabia que tenia bona excusa. Fem E.F al gimnàs, que està molt bé, amb les seues espatleres, frontó, matalafets, i he pogut fer un muntó d'activitats encara que sempre he preferit, per descomptat, el futbol a les pistes exteriors on m'he divertit molt amb els meus amics. La pista de basket l'he utilitzada soles alguna volta en E.F. També hi ha un hort, que soles he xafat per agafar pilotes. Finalment, una dada molt curiosa i a vegades fastigosa, és la presència de pardals a l'institut ja que tenen nius als edificis i deixen tot ple de merda. Les càmeres també haurien de vigilar-los a ells hahaha!

 Gines Sanchez 3ºB

divendres, 15 de març de 2013

Que hi ha a l'antic llit del riu?


Hui vaig a parlar del que hi ha ara a l’antic llit del riu Túria, de la zona lúdica, de la Ciutat de les Arts i les Ciències i de la meua opinió sobre ella.
En el que ara és l’antic llit del riu, està entre altres coses una gran zona lúdica on hi ha camps de futbol, zones de passeig i oci, unes pistes de patinatge... A mi m’agrada molt veure com patinen els xics i xiques que van amb la seua taula de skate i fan moltes piruetes i trucs.


A la Ciutat de les Arts i les Ciències (també a l’antic llit del riu) hi ha set grans construccions: l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, l’Umbracle, l’Oceanogràfic, el Palau de les Arts Reina Sofia, l’Àgora i el pont de l’Assut d’Or.
També, m’agradaria donar la meua opinió sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències. Quan vaig estar em va agradar molt l’Oceanogràfic, perquè té una espècie de passadís on pots veure molts animals marins com: tortugues, taurons, peixos manta... També em va agradar molt l’exposició de dinosaures que vaig veure en l’Umbracle, ja que tenien moviments molt realistes per a ser una reproducció i a més els havien fet a tamany reial. A l’Hemisfèric vaig veure una pel·lícula de l’evolució dels dinosaures en 3D i no em va agradar gens perquè era massa irrealista. Però sense dubte, el que més em va agradar va ser el Museu de les Ciències, perquè vaig poder veure experiments científics i manejar-los amb les meues pròpies mans.
Anar a la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser una experiència magnífica!
Aarón Muñoz Valladolid.

La pesca al riu Túria

               LA PESCA AL RIU TÚRIA


Un dia, en vacances d'estiu, els meus amics i jo ens vam anar al riu al matí a pescar. Nosaltres èrem uns principiants en la pesca, les canyes eren recent comprades i no sabíem que posar d'esquer.
Quan vam arribar a la vora del riu, no sabíem què fer fins que uns homes simpàtics ens van donar una espècie de pasta groga. Era una pasta de farina, aigua i colorant alimentari, que als peixos els agradava. Els peixos agafaven l'esquer i fugien a gran velocitat.
Com a resultat d'un dia de pesca: un parell de mocadors bruts del fons del riu, mentre que els homes del costat pescaven un muntó. La pesca és més facil a les pel·lícules i menys avorrida.


                                                                                                     Alejandro Esparcia Rodríguez      3B

Heroísme al Túria



Heroísme al Túria.


El nostre riu Túria no només transporta aigua sinó també records del passat de la gent d'aquest poble. Un d'aquests records pertany al meu pare.

Quan estaven fent obres per fer la carretera en el nou llit del riu, van quedar molts tolls d'aigua de gran profunditat plens de peixos grans i petits. Quan el meu pare i els seus amics caminavan per la vora del riu van veure els tolls i als pobres peixos intentant nadar en tan poc espai. Així que se'ls va ocórrer salvar-los.

Els tolls cobrien asta la cintura però es van ficar igualment. Agafaven als peixos petits amb les mans, per poder agafar també una mica d'aigua, i els portaven al riu. Quan es van adonar dels peixos tan grans que havia pensar que aquests els podien portar a casa per sopar però quan van arribar a casa amb tots els pantalons mullats i peixos enormes que no es podien menjar li van caure varies setmanes de càstig. Quina anècdota!




Sergio Lara Mantas 3B