dijous, 25 de juliol de 2013

Els meus companys

Fa molt de temps que anava caminant pel carrer, quan de sobte vaig girar el cantó  i em vaig trobar amb un grup de persones i em vaig quedar mirant perquè sabia que serien alguns coneguts. Aquelles persones eren els meus companys de l'escola de quan era xicotet, mai més vaig tornat  a tindre relació amb ells.
Vaig passar pel seu costat sense dir res, per si de cas no em coneixien, quan de sobte van vindre molt il·lusionats a saludar·me i a preguntar·me com estava i que si tot me n'anava bé.
La veritat és què em vaig posar molt content al saber que no s'havíen oblidat de mi i que des d'eixe dia tornaríem a veure'ns tots molt més perquè tots junts havíem passat moments molt divertits al mateix que també moments roïns com totes les persones. Eixe dia vam estar tota la vesprada junts i van començar a  parlar sense parar, per a comptar tot el que havia passat des de llavors, de de l'últim dia que ens havíem vist.
                         
                                                                                                        Jesús Latorre López     3ºB

ESTIU

Bona vesprada, la veritat és que ara mateix m'estic penedint molt de no haver-me esforçat molt durant aquest curs per a poder haver estat aquest estiu disfrutant. Ara mateix en compte d'estar passant-m'ho bé, estic ací fent textos de valencià per a poder recuperar aquesta assignatura. El pròxim curs se que vaig a esforçar-me tot el que puga per a què puga eixir, i no haver d'estar preocupant-me per tots els deures i estudiar per a aprovar els exàmens de setembre. M'ha emprenyat molt haver de tornar a repetir tot el que hem fet en aquesta assignatura i inclús més del que hem fet en classe, per això mateix dia a dia el curs que ve treballaré tot el que puga i m'esforçare molt més. Espere aprovar aquesta assignatura perquè estic posant molt de la meua part. Açí vos vaig deixant alguns dies amb més textos. Bon estiu.
 
                                                                                                 Jesús Latorre López     3ºB

dimarts, 2 de juliol de 2013

ANYS INOBLIDABLES A TORRENT

Fa sis anys aproximadament jo vivía a Torrent, on va nàixer la meua mare.
Als nou anys em va costar molt canviar-me de col·legi, perqué els meus amics de la infància eren molt agradables i els coneixia de tota la vida. 41

Des de fa 6 anys no els he tornat a vore, però tinc molt clar, que quan puga vaig a anar a Torrent altra vegada a veure-los i donar-li a tots un abraç molt fort.

Amb ells ja començava  a tenir molta confiança , perquè ja ens feiem majors, i sempre recordavem tots els moments junts; jugant a la pilota mentres totes ens picavem tant,... però sempre acabavem molt bé, sense ninguna discursió.

Sempre me vaig a recordar d'ells, nunca me'n vaig a oblidar, perquè junts hem passat moments inoblidables.
         
                                                                                                        Jesús Latorre López      3ºB

Riu Túria



Vaig a descriure un lloc molt bonic que està en Quart de Poblet.

Aquell lloc és el Riu Túria, diuen que es un Parc Natural on a la gent l'agrada molt anar per a donar una volta amb els seus amics o amb la família. 45
És un lloc on hi ha molt espai i molt natural, amb moltes herbes, flors i tot amb color molt viu, verd, és a dir,color molt clar. 73

A la gent li agrada estar allí jugant i passant el dia, millor quan fa un temps molt bo.  

Normalment fa un dia molt calorós per a passejar tranquil-lament
A vegades hi han pares amb els seus fills jugant a la pilota,o un grup de xiquets.

M'agradaria que anara molta gent, i tots poséssim de la nostra part per a cuidar-lo i tenir tot net.

                                                                                                             Jesús Latorre López 3º B