diumenge, 24 de març de 2013

Un càstig per contaminar el riu.

Vaig a contar-vos la meua història al riu. Un dia vaig anar al riu amb la meua família de picnic.Quan estàvem menjant vam veure a un grup d'amics banyant-se al riu, però ells estaven embrutant-lo perquè estaven jugant a una guerra de deixalles que les llançaven al riu. Jo volía anar a parlar amb ells, però mon pare va ser més valen que jo i ho va fer abans que jo . Aquell grup el va ignorar, però quan mon pare els va amenaçar de que cridaría a la policia, ells van tindre por i van començar a recollir les deixalles que havien provocat i els que no, també. Jo em vaig partir de risa, a més es mereixien tot aço.Han tingut un càstig per contaminar el riu!!! Chaymaa Bensakroute

divendres, 22 de març de 2013

M'ENCANTA EL RIU

Els meus amics i jo hem passat un día fantàstic al riu,ja que ens agraden molt,molt,molt els animals i vam vore una gran diversitat. Quan arribàrem ens posàrem a menjar,que per cert ja veiem alguns animals com: pardalets,peixos,cucs,papallones...Vam acabar prompte i com teniem tota la vesprada per davant vam investigar si hi havíen més animals que no es podien vore a simple vista,per descomptat que hi havíen més!
Vam observar uns quants esquirols que per mi eren molt bonics,també les raboses,però sobretot l'animal que més m'agradava era "l'anec". Era menut,de color verd brillant,negre i marró clar,fantàstic. Però per altra banda hem doná fàstic perquè jo volia vore a la culebra viperina,com vaig fer un treball sobre ella pense que hem sorprenería vore-la. Això sería el millor del món! Però crec que tant els meus amics com jo ho vam passar,Fantàstic.

                                                                                                                    Mire 3rB

PICNIC AL RIU

Aquesta setmana anem a passar un día sencer amb els amics del meu poble perquè tots els estius anem al poble de cadascú i ara toca el meu, vam quedar que aniriem al Riu Túria. Havíem quedat a les 9:00 perquè sempre hi ha algú que es tetarda,sempre. A les 9:15 vam arribar.La primera impressió que els va donar era que l'aigua del riu estava un poc bruta,verda...Però deien que el paissatge era molt bonic.Tot verd,amb tons grocs,violeta,roig,rosa i violeta pastís (de les flors) i el color blau suau del cel.Vam anar a vore si podiem pescar peixets,carrancs de riu...Però va ser que no,si que els vam vore però s'escapaven.Ja era l'hora de menjar i vam preparar un picnic amb entrepans,beguda,alguna cosa per a "picar",truita,carn peix,fruita i llepolies per tots!Vam acabar pelníssims. Després vam pensar a qué  podiem jugar i ens decidirem per l'amagatall. Quasi tota la vesprada vaig estar pagant jo perquè sempre m'agafaven.A les 5:30 vam anar a banyar-nos un poc encara que l'aigua estiguera un poc bruta,però la qüestió era passar-lo bé.Finalment cadascú al seu poble fins l'estiu!

dijous, 21 de març de 2013


El riu Túria, un lloc únic.

Pense que el riu Túria és un lloc únic, un lloc on la gent disfruta i s’el passa bé.
La gent que viu al voltant del riu és gent afortunada, ja que disposen d’un lloc en que es pot fer de tot i amb lliuretat.
El Túria desposa d’una fauna increïble, ja que té tot tipus d’arbres, flors i de tot tipus de plantes i arbustos.La fauna també és bastant sorprendent ja que hi ha una gran quantitat d’animals i a més, de tots el tipus.
El que més m’agrada del riu Túria són els seus ponts i senders de fusta que té, ja que els ponts són granss, en forma d’arc i molt bonics, i els sendders són necessaris així podem passetjar, còrrer i inclús anar amb bicicleta.
Aixì que la gent té que estar orgullosa de tindre un lloc natural on es por moltísimes coses.

                                                                                              Noelia Martínez,3ºB

dimecres, 20 de març de 2013

Un sust inesperat

Estabem jugant a la vora del riu Túria els meus amics i jo, un partit de futbol un dels meus amics va caure a   l´aigua es va agarrar amb totes les seues forçes a una rama d´un arbre. Pero nosaltres no sabíem qué fer ens vam possar a pensar els meus amics i jo, i vam pensar que podíem rescatarlo amb altra rama, se la llançem el la agafa i nosaltres tirem de la rama per a sacarlo de l´aigua. Quan vam lograr sacarlo ens vam possar molt        feliços i vam continuar jugant el partit en un altre lloc.              

diumenge, 17 de març de 2013

EL RIU TURIA I JO

                                                 El Riu Turia I Jo
L'IES RIU TURIA no és un istitut molt gran però em va cridar un poc l'atenció que hi hagueren dos pasadissos que connecten els dos edificis que hi ha l'institut (perque aixó no estava al meu col·legi). Els primers dies anava com boig buscant les classes perque no coneixia l'institut encara que, si arribava tard, sabia que tenia bona excusa. Fem E.F al gimnàs, que està molt bé, amb les seues espatleres, frontó, matalafets, i he pogut fer un muntó d'activitats encara que sempre he preferit, per descomptat, el futbol a les pistes exteriors on m'he divertit molt amb els meus amics. La pista de basket l'he utilitzada soles alguna volta en E.F. També hi ha un hort, que soles he xafat per agafar pilotes. Finalment, una dada molt curiosa i a vegades fastigosa, és la presència de pardals a l'institut ja que tenen nius als edificis i deixen tot ple de merda. Les càmeres també haurien de vigilar-los a ells hahaha!

 Gines Sanchez 3ºB

divendres, 15 de març de 2013

Que hi ha a l'antic llit del riu?


Hui vaig a parlar del que hi ha ara a l’antic llit del riu Túria, de la zona lúdica, de la Ciutat de les Arts i les Ciències i de la meua opinió sobre ella.
En el que ara és l’antic llit del riu, està entre altres coses una gran zona lúdica on hi ha camps de futbol, zones de passeig i oci, unes pistes de patinatge... A mi m’agrada molt veure com patinen els xics i xiques que van amb la seua taula de skate i fan moltes piruetes i trucs.


A la Ciutat de les Arts i les Ciències (també a l’antic llit del riu) hi ha set grans construccions: l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, l’Umbracle, l’Oceanogràfic, el Palau de les Arts Reina Sofia, l’Àgora i el pont de l’Assut d’Or.
També, m’agradaria donar la meua opinió sobre la Ciutat de les Arts i les Ciències. Quan vaig estar em va agradar molt l’Oceanogràfic, perquè té una espècie de passadís on pots veure molts animals marins com: tortugues, taurons, peixos manta... També em va agradar molt l’exposició de dinosaures que vaig veure en l’Umbracle, ja que tenien moviments molt realistes per a ser una reproducció i a més els havien fet a tamany reial. A l’Hemisfèric vaig veure una pel·lícula de l’evolució dels dinosaures en 3D i no em va agradar gens perquè era massa irrealista. Però sense dubte, el que més em va agradar va ser el Museu de les Ciències, perquè vaig poder veure experiments científics i manejar-los amb les meues pròpies mans.
Anar a la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser una experiència magnífica!
Aarón Muñoz Valladolid.

La pesca al riu Túria

               LA PESCA AL RIU TÚRIA


Un dia, en vacances d'estiu, els meus amics i jo ens vam anar al riu al matí a pescar. Nosaltres èrem uns principiants en la pesca, les canyes eren recent comprades i no sabíem que posar d'esquer.
Quan vam arribar a la vora del riu, no sabíem què fer fins que uns homes simpàtics ens van donar una espècie de pasta groga. Era una pasta de farina, aigua i colorant alimentari, que als peixos els agradava. Els peixos agafaven l'esquer i fugien a gran velocitat.
Com a resultat d'un dia de pesca: un parell de mocadors bruts del fons del riu, mentre que els homes del costat pescaven un muntó. La pesca és més facil a les pel·lícules i menys avorrida.


                                                                                                     Alejandro Esparcia Rodríguez      3B

Heroísme al Túria



Heroísme al Túria.


El nostre riu Túria no només transporta aigua sinó també records del passat de la gent d'aquest poble. Un d'aquests records pertany al meu pare.

Quan estaven fent obres per fer la carretera en el nou llit del riu, van quedar molts tolls d'aigua de gran profunditat plens de peixos grans i petits. Quan el meu pare i els seus amics caminavan per la vora del riu van veure els tolls i als pobres peixos intentant nadar en tan poc espai. Així que se'ls va ocórrer salvar-los.

Els tolls cobrien asta la cintura però es van ficar igualment. Agafaven als peixos petits amb les mans, per poder agafar també una mica d'aigua, i els portaven al riu. Quan es van adonar dels peixos tan grans que havia pensar que aquests els podien portar a casa per sopar però quan van arribar a casa amb tots els pantalons mullats i peixos enormes que no es podien menjar li van caure varies setmanes de càstig. Quina anècdota!




Sergio Lara Mantas 3B

Inconvenients i avantatges del riu.

Jo considere al riu com un lloc especial. És gran, acollidor, ple d'arbres molt alts, flors precioses, amb un pont de fusta..
Les vistes són espectaculars. Fins i tot, un dia vaig anar-hi amb la meua càmera al riu i vaig fer fotografies a tot allò que em posava els pèls de punta. Inclús, puc recordar que vaig fotografiar un grup de formigues que pujaven en fila pel tronc d'un arbre.
També he de dir que us recomane, a la gent aficionada a l'esport, anar-hi per tal de còrrer, patinar, anar amb bici..
Però, no us penseu que el riu és perfecte perquè estaríeu equivocant-vos.
Al Túria no hi ha cap banc per a sentar-se, cosa que em pareix molt mal ja que tot el món li agrada sentar-se una estona a descansar.
Després, la part propera del riu del nostre institut està contaminada, per tant no podem aprofitar-lo per refrescar-nos en estiu.
També, he d'arvertir a tota la gent que li agrada el riu que cal cuidar-ho perquè està apareixent una mala olor insuportable.
Finalment, dir que si no cuidem el riu no será perfecte, a poc a poc anirà a pitjor.


                                                                                                                                         Naiara Cuartero.

Corría l'estiu del 75...


Corría l'estiu del 75...

Era l'any 1975. En el riu Túria les dones anaven a banyar-se amb els seus fills a la vora del riu, mentre que els seus marits es quedaven en un bar pròxim al riu a prendre's unes cerveses.

La meua iaia, ma mare i la meua tia estaven banyant-se en el Túria com tota la altres gent. I després de prendre's un cervesa el en bar el meu iaio es va reunir amb elles. Es va posar a jugar amb ma mare i la meua tia en el riu, i passat una estona, va decidir nadar un poc més dins d'aquest.

Però quan va voler donar-se compte, s'ho estava portant la corrent cap a una zona prou profunda. El meu iaio es va començar a posar nerviós, ja que no sabia nadar. Ell intentava moure els braços en senyal d'auxili. Però la meua iaia, ma mare i la meua tia, creient que les estava saludant, no van fer res.

 El meu iaio ja es donava per perdut, s'estava ofegant. Però llavors, el seu amic Benito es va adonar del que estava ocorrent, i es va tirar sense dubtar-ho a l'aigua per a intentar salvar-ho.

Va ser prou valent al fer-ho, ja que el meu iaio estava molt molt al fons del riu, però per sort ho va aconseguir. I el meu iaio va poder salvar-se.
Un dia meravellós



Era un dia especial, era un dia de pasqua.



Fa uns anys, quan era més xicoteta, quasi tots els dies, els meus amics i jo anàvem al riu Túria a menjar-nos la mona. Quan arribàvem, els xics es posaven a jugar a futbol i les xiques saltàvem a la corda. També jugàvem a l’amagatall i a altres jocs.

Sempre ens ho passàvem genial.



Però un dia, jugant a l’amagatall, el meu amic Rubén es va perdre, tots el vam estar buscant, estàvem molt preocupats. Jo estava molt trista perquè Rubén era el meu millor amic.



Però desprès d’una estona, va arribar Rubén molt content. Sa mare, molt preocupada i al mateix temps enfadada, va anar i li va dir que a on s’havia ficat, que quin esglai ens havia donat. Rubén li va dir que s’havia anat a pixar. Sa mare li digué que la pròxima vegada que se n’anara a qualsevol lloc l’avisarà, i després d’un gran esglai ens vam posar a menjar-nos la mona.



Va ser un dia estrany però al mateix temps divertit.
 











Carla Romero
UNA OPINIÓ SOBRE EL RIU.

Visc prop del riu, encara que no vaig molt poc, alguna vegada he anat amb les meues amigues, pero no molt. Les meues amigues van prou a fer-se fotografies o a passejar els seus gossos. A mi encara que tinc un gos, no vuic anar molt al riu ja que no està prou net. A vegades la gente que va amb la bicicleta no va amb cura i em dòna por que li passe alguna cosa al meu gos. Aquestes falles aniré més ja que puc anar a tirar petardos amb el meu germà.
Jéssica Garcia 3ºB.

UN RIU PER VISITAR

Una part del Riu Túria passa pel meu poble. Aquest riu és curtet i no hi pasa molta aigua. Al riu podem trobar diversos camins per fer una visita i conèixer-lo més. Jo vaig estar visitant-lo, el que mes em va agradar va ser la diversitat d'animals, i els arbres, els arbustos, les flors... ja que a mi la naturalessa m'agrada molt i l'aprecie.
Pense que el riu pot ser un bon joc on anar amb els amics per passar-hi una bona vesprada. Ara bé, per póder passar-ho bé hem de cuidar-lo perquè tots el puguem disfrutar.
En efecte, jo he estat en el riu amb la meua classe i ho vam passar genial, vàrem fer grups d'uns quants i cada grup tenia que buscar uns tipus de flors, arbustos, arbres i alguns animalets. La veritat que va ser molt divertit, per tant, jo us anime a tots a que aneu al Riu Túria.

Alber Fernandez 3B
ENTRETENIMENT AL RIU.
Jo tinc la sort de no viure molt lluny del Riu Túria.Aixó em permiteix fer moltes coses que m'agraden fer al Riu , com. Anar amb la bicicleta els camins que hi han per anar amb la bicicleta són el que va cap a Ribarroja i el que va cap a Mislata, també pots passejar amb la família o amb els amics o també amb el gos. També podem anar a passar tot el dia perqué al llarg del Riu hi han taules per a menjar i llocs on pots fer torrades, ademés hi han diferents parcs perqué els xiquets estiguen entretinguts.

Jo m'anrecorde que de xicotet tos els diumenges pel matí anaven al Riu mon pare i jo a jugar als parcs, a vore el Riu i anavem amb la bicicleta, passaven un dia merevellós !
La meua opinió sobre el Riu Túria és que és un lloc molt bonic, i recomane a tota la gent que vaja al Riu amb la família o amics perqué podran fer moltes activitat per a passar un gran dia.

Héctor Ponce 3ºB.

dijous, 14 de març de 2013

cita al riu túria


Jo estava sentat en un banc. En el riu Túria va passar molta gent però ningú com ella. Era una persona no molt alta, amb uns cabells molt llargs, ulls blanc, anava vestida amb molles i un jersei i unes sabatilles.
La vaig conéixer en casa d'un amic meu( ella era la seua germana ), ells ens presenta. Vàrem quedar per a parlar. Vàrem estar parlant del que ens agradava, de l'equip que érem, els esport que en agradaven. Després vàrem fer un passeig pel riu Túria i ens vàrem parar prop de sa casa. Ens despedirem amb un bes i varem quedar per a un altre dia. 

Vicent Gallego 3ºB

Frena ! No contamines el riu!

Hola amics. En aquesta entrada us vaig a parlar del riu i us vaig a dir els meus consells per a no comtaminar-lo. El riu ens ve molt bé per anar de picnic o banyar-nos un dia de calor,però la gent quan acaba la seua diversió en el riu se'n va tranquil·lament deixant-lo tot embrutat sense adonar-se de quanta contaminació provoca. Amics ,jo dic: per què no anem al riu ens divertim i desprès recollim totes les deixalles que hem deixat? Quan el riu està brut, moren peixos, hi ha molta contaminació i fa mala olor . Jo em sent molt mal quan vaig al riu i està brut i em donen molta pena els peixos que es moren. Frena! No contamines!!! Chaymaa Bensakroute 3ºD

dimarts, 12 de març de 2013

El meu aniversari.

El dia del meu aniversari vam estar al riu Túria.
El primer que vam fer eixe dia els meus amics i jo va ser anar amb la bicicleta fins a l'hora de dinar, que van fer un picnic.
Despres, vam passar la vesprada i després em cantaron aniversari feliç, i em van donar els regals: una camiseta, una pilota, un joc per l'ordinador i unes sabates.
Em va agradar molt i us recomane a tots passar el dia de l'aniversari al riu.


Alin Vilceanu. 3ºD

Els cuidats del riu.


Jo crec que el riu cal cuidar-ho més. Ara mateix està molt brut i quan vaig sent pena perquè el riu és un lloc públic on qualsevol persona pot anar a passetjar i quan arriba es troba amb que està tot ple de residus (com per exemple bosses a terra).
 El riu era un lloc tranquil, abans, quan anava amb la meua família o amb els  amics no estava tant brut com ara. Aixó demostra que si no cuidem el riu entre tots després d'un temps acabarà empitjorant i ja no es podrà anar mai més.
Encara que sols é una idea, ens podríem juntar unes quantes persones i intentar millorar el riu netejant-lo i així no estaría tan brut, aixi jo (com totes les persones, evidentment,) estaria feliç d'haver ajudat a cuidar el riu.



Ezequiel Rodríguez 3ºC

La vesprada al riu Túria


Un dia, al riu Túria vam decidir anar uns amics i jo. Vam passar tota la vesprada al riu jugant a futbol i altres coses.
 Va ser una vesprada divertida pero quant va arribar la nit cadasqun es va tindre que anar a la seua casa, jo, com volia quedar-me una miqueta més en vaig quedar amb un amic passejant per el riu, quant ja era molt tard vam decidir anar-nos perque ens aborriem pero, desde lluny vam escoltar un soroll darrere de nosaltres, em vam girar pero com estava tot fosc no vam veure res. Vam decidir anar-nos pero després vam escoltar altre soroll i vam comprobar que eren els nostres amics que vam regressar i venien cap a nosaltres.

Ezequiel Rodríguez 3ºC.
Jo sóc Neamtiu Dumitru Samuel. Sóc de Rumania. Ma Mare i mon pare van  néixer a Rumania igual que jo.
Jo sóc alt i moreno. Ma Mare és morena i alta. El meu pare és alt i moreno.
En ma casa vivim el meu pare,Jo i la mare de mon pare, la meua àvia.
Ma casa es Normal, ni gran ni xicoteta. Té un bany, té un menjador, tres habitacions i una cuina . És molt luminosa .
A MI M'AGRADA MOLT.

Un dia de rises

Un dia  d' hivern vaig anar amb els meus amics amb la bicicleta a donar una volta pel riu i me vaig trobar  vagadundo  i els meus amics  van tirar   una pedra  li va  donar al cap . El   meus amics  estavem  rient-se d'  ell  ens  va per i ens estavem ilsultant ens  vam anar a les nostre coses.

UN PIGNIC AL RIU

El dia següent de cap d'any aní  amb la familía al riu  a passar tot el  dia a dinar i berenar i de vesprada a jugar al fútbol amb el meus amics i els cosins i ho  passárem bé  I de nit sopárem en  familía  en un bar  de Quart de poblet i estiguérem en la meua casa jugant a les  cartes  i xinxon  o a la puta.O jugant  a la pley station  al pro evolution 2012. Vimos  una película   de por i després   a las 3  de la nit a dormir  i també  jugant  a las   tenebres  per  la nit la meua casa  i jugant  por la casa i la casa  es meua  casa i després vam anar  al riu  a donar  una volta  i vam veure  amics nos  ajumten 20 persones i a partir d´ ai ens en vam anar a dormir.

dilluns, 11 de març de 2013

Anímals i plantes al riu

En el nostre riu hi ha molts animals,en l'aigua hi ha carpes,lubines.També animals com les aus,les ardilles,les artes penales,en el nostre riu També hi ha moltes plantes com el pi Carrasco que es un tipus d'arbre amb l'escorça no molt dura,hi ha altres com les orquidies,el tentisc,l'alam , el Sauce o com la canya comú, en el riu hi ha una planta que s'anomena canyís carrís ,és una herba que medix 1.2 metres d'altura,que és aquàtica. Cada día hi ha menys peixos per causa de la contaminació.           Jesús Latorre

dijous, 7 de març de 2013

Viatge en el tren de València a Madrid


Jo estava en l'estació de Joaquín Sorolla de València per agafar l'AVE per anar a Madrid.Quan estava muntat en l'AVE hi havia un amor madridista. Els dos eren del Real Madrid i els dos duien la camiseta del Real Madrid i jo també la duia. Els dos estaven donant-se besets d'amor i jo estava parlant pel Whatsapp amb el meu pare, i amb els  meus tios, quant l'AVE va arrancar vaig fer una mirada i  jo no vaig dir res. Va passar un senyor que treballa en la Renfe i va donant cascos (auriculars) als viatgers. En el tren havíem posat una pel·lícula de cotxes de carreres i jo em vaig posar els cascos per a vore i escoltar la pel·lícula. Jo vaig mirar per la finestra i vaig vore el Riu Túria perquè havíem construït un pont per on passava el tren.Quan havien passat el riu estava començant la pel·licula de cotxes de carreres, la velocitat de l'AVE és de 300 km per hora. Quan els de l'amor em van mirar els dos jo els vaig dir: Hala Madrid! i els dos em van dir que anirien a fer-li el tour al Bernabéu i també els dos em van dir que el dissabte que havien anat a veure un partit de futbol en el Bernabéu (Real Madrid c.f contra el Real Zaragoza, havien marcat 4-0 gols i havia guanyant el Real Madrid.Els jugadors que van marcat:G.Higuain,A.Di Maria,Essien i L.Modrich i Cristiano Ronaldo va estar a punt de marcar uun altre gol). El diumenge de nit a les 21:10 vaig eixir de l'estació de Puertas d'Atocha de Madrid per a tonar a Valéncia i quan vaig arribar a l'estació (València)i vaig veure als meus pares els vaig contar tot el que havia fet a Madrid.

Víctor Moreno Arce 3c

dimarts, 5 de març de 2013

Accident al Túria


Accident al Túria

El riu
 Túria guarda moltes històries de gent a les que li han passat coses, ja siguin bones o dolentes, a la vora d'aquest riu tan important que
creua
 el nostre poble, Quart de Poblet. Una d'aquestes històries pertany al passat del meu pare.El meu parequan tenia sis anys, solia sortir al carrer amb els seus amics i el seu germà, el meu oncle. Undia quan estava passejant amb els
seus
 amics i el meu oncle per la vora del riu es va entropessar i va caure a l'antiga sèquia del Molí de Vila,on està ara el teatre Molí de Vila, amb la mala sort que el meu pare no sabia nadar. 

El meu
 pare intentava agafar-se a tot el que podia, intentà agafar-se a les plantes que creixen a la vora del riu però totes es trencaven. Per aquests 
voltants
 hi havia un molí que tenia unes aspes per batre l'aigua i el meu pare iva directe a aquestes aspes. El meu tio per salvar el meu pare es va
tirar
 a l'aigua, però ell tampoc sabia nadar. El meu tio bracejant com va poder va agafar al meu pare i van apropar-se els dos a la vora del riu, i després
els seus
 amics els van ajudar a sortir. Quin dia!


   Sergio Lara Mantas       3B

El riu perillos

Anava pel carrer caminant i va vindre una xiqueta dient-me que al riu Túria hi havia una dona ofesant-se i que anara a rescatar-la. Vaig anar-hi i no hi havia cap dona ofesant-se, però de repent em van golpejar per l'esquena i vaig caure al riu. Em vaig agafar a una rama d'un arbre i vaig aconseguir eixir però allí no hi havia ningú. Va ser l'última vegada que vaig confiar en la gent!

Jorge Medrano
3 C