Un 19 d’agost una xiqueta de 15 anys alta, bruna, amb uns ulls blavosos anava passejant pel riu quan de sobte va escoltar el seu nom, ella es va donar la volta , però no va veure a ningú. Va continuar caminant molt lentament i va escoltar altra vegada el seu nom pronunciat per una veu bastant femenina, es va quedar pensant que eixa veu li sonava molt, i quan va mirar cap a l´altre costat del riu va veure a aquella amiga cridada Marisa que feia cuatre anys que no l´havia vista.
Cristina, la xiqueta de 15 anys va anar corrent a donar-li una abraçada però quan s´en va apropara la vora del riu, va veure que no podia creuar perque portava molta aigua, aleshores varen tindre que caminar per la vora ,fins a arribar a un pont que ni havia un quilometre més lluny. Es miraven molt desesperadament perque observaven que no arriben mai al pont.
17 minuts més tard varen arribar al pont y el varen creuar amb molta alegria i el primer que varen fer, és donar-se´n els seus telèfons per a poder estar comunicades ja que no han estat comunicades durant aquestos quatre anys. Varen estar segudes a la vora del riu contant-se les seues coses i sense donar-se’n conta es va fent de nit. Desopte sona el telèfon de Marisa. Era sa mare, i li diu que a on estava, perque era l´hora de sopar i aleshores Maria li comunica a Cristina que es queda a viure en Quart per a tota la vida.
Claudia Villena 3rB
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada