La primavera la sang altera

Era un dia de primavera molt calurós, quan vaig decidir anar a donar un passeig pel Riu Túria. Vaig arribar sobre les sis i mitja, ja que visc a l'altra punta del poble, i em costa arribar.

Estaba asentada damunt d'una pedra escoltant música amb els auriculars del meu movil. Feia un dia preciós i jo passava la vesprada mirant els peixets.

De promte vaig notar que algú em cridava i em vaig donar la volta per veure qui era. La veritat és que era un xic molt guapo i atlètic. Se'm va acostar i em va saludar. No sabia qui era, peró pareixia que ell si em coneixia a mi. Jo li vaig preguntar de qué em coneixia, i va resultar que els nostres pares eren amics quan nosaltres erem xicotets.

Vam estar una estona parlant de quan érem xicotets i el que havíem fet desde la última vegada que ens vam veure. Ens ho vam passar molt bé.

Quan ens estavem acomiadant ell em va mirar als ulls molt fíxament, es va acostar un poc més, i de sobte em va bessar. Tot al meu voltant es va tornar de colors.

                                 Raquel Montesinos Torralba :)