dimecres, 27 de juny de 2012

Retrobament al Riu Túria.


 Un 19 d’agost una xiqueta de 15 anys  alta, bruna, amb uns ulls blavosos anava passejant pel riu quan de sobte va escoltar el seu nom, ella es va donar la volta , però no va veure a ningú. Va continuar caminant molt lentament i va escoltar altra vegada el seu nom pronunciat per una veu bastant femenina, es va quedar pensant que eixa  veu li sonava molt, i quan va mirar cap a l´altre costat del riu  va veure a aquella amiga cridada Marisa que feia cuatre anys que no l´havia vista.

Cristina, la xiqueta de 15 anys va anar corrent a donar-li una abraçada però quan s´en va apropara la vora del riu,  va veure que no podia creuar perque portava molta aigua, aleshores varen tindre que  caminar per la vora ,fins a arribar a un pont que ni havia un quilometre més lluny. Es miraven molt desesperadament perque observaven que no arriben mai al pont.

17 minuts més tard varen arribar al pont y el varen creuar amb molta alegria i el primer que varen fer,  és donar-se´n els seus telèfons per a poder estar comunicades ja que no han estat comunicades  durant  aquestos  quatre anys. Varen estar  segudes a la vora del riu contant-se les seues coses  i sense donar-se’n conta es va fent de nit. Desopte sona el telèfon de Marisa. Era sa mare, i li diu que a on estava, perque era          l´hora de sopar i aleshores Maria  li comunica a Cristina que es queda a viure en Quart per a tota la vida.


                                                                             Claudia Villena 3rB

dilluns, 18 de juny de 2012

El primer dia a l´institut



Hola, soc Alejandro Pardo una altra volta, huí us vaig a contar una historia que em va passar quan vaig arribar a
l´institut. Quan va tocar la campana a l´hora del pati, em tocava Matemàtiques i no sabia en que classe tocaba, dons li vaig preguntar a Àngel pero tampoc ho sabia, van passar 15 minuts fins que vam encontrar la classe, ens vam recorrer tot el patí. Quan vam entrar la professora va dir us vaig a posar un retràs pero quan li vam dir el que ens va passar ens va deixar entrar.
Alejandro Pardo.

riu turia

Estaven tots el amics reunits al riu Túria. Al Costat de nosaltres havia altre grup d'amics, derrepent un amic de l'altre grup és va caure en una sèquia vam intentar ajudarlo però era impossible i ven haver de llamar als bombers per a treure-ho i van trigar esactament noranta minuts i li van treure fora de perill i ens van fer amics de el i ​​de els seus amics.
JORGE MEDRANO LOPEZ 3C

divendres, 15 de juny de 2012

La meua història...


Hui us vaig a contar la meua història.
Era un dia fred i fosc d’hivern, quan va ocórrer el que jo més em temia, matar al meu marit.

Tot va ocórrer quan Pepe es va deixar els pèls de la dutxa sense arreplegar, jo ho vaig acceptar però això anava a mes després li va donar per beure i vindre totes les nits borratxo. Però clar jo no podia dir-li res perquè el em fa molt feliç. Però la cosa no acaba ací.
Després, li va donar per no voler vindre a dormir amb mi en la mateixa habitació. Aleshores em farte i  vaig agafar un gavinetet de plàstic per a... Matar-li!! no va funcionar perquè Pepe, va descobrir els meus plans, per a complaure'm Pepe em va portar al  riu Túria per a banyar-nos despullats a la llum de la lluna.
Quan estàvem totalment sols en l'aigua i el vent acariciant els nostres cossos nus (se'm va posar la pell de gallina) . I de sobte em va dir: 'esto no funciona' i em va ofegar, però jo vaig ser mes llista i vaig agafar una branca de bambú i es la clau en l'ull i es va morir d'una infecció ocular.

                                                                                                                                            Laura Espada

Retorn a la vida...



Desprès d'un temps, ens adonàrem que tot el que havia passar era mentida, els policies varen trobar a la meua germana, desprès de 2 mesos de busqueda. Tots pensávem que no la tornaríem a vore, però gràcies al treball y l'ajuda de tots, la tenim una altra vegada, al nostre costat. Quan per fi la vaig vore vaig explotar d'alegria. La vaig abraçar i no lavaig poder soltar.

Quan els policies la varen trobar prop del riu turia, ens va contar que la volien ofegar, però que va conseguir eixir de l'aigua. Desprès d'un temps contat, ens va dir què estava molt cansada, i se'n va anar a dormir.

Els meus pares pensaren que el millor sería que la portaren a un psiquiatra perquè parlara amb ella. Gràcies al psiquiatra la meua germana va trobar a tindre una vida normal


Alba Royo, 3rB
UNA DECLARACIÓ D'AMOR A LA VORA DEL RIU TÚRIA

Marta estava molt nerviosa, havia rebut una carta de declaració d'amor que explicava que si estava interessada a conèixer qui era, es veurien a la vora del riu Túria a les sis de la vesprada.

Ella no sabia qué fer. I si era el xic que li agradava des de feia temps? Tenia tantes ganes d'estar amb ell i dir-li que l'estimava i no seguir amagant els seus sentiments.
Peró, i si no era ell? Qué faria si era una broma per a riure's d'ella? O si trencava el cor d'algú? Ella no era així peró sols tenia ulls per a ell, el seu estimat.

Faltava un quart d'hora per a les sis i tenia moltes dudes. Anar, no anar ... Peró si era ell ... i si no ... No sabia qué fer.

A la fí ve decidir anar-hi, estava a uns pocs metres del lloc on li havien dit. Es va apropar més i va vore un xic que la mirava i somreia. Qui era? No era ell, peró pareixia molt simpàtic, a més era encara més guapo i la seua cara li recordava a ...

“ Hola Marta, sóc Arthur, el teu admirador secret, porte enamorat de tu des de fa tres anys, quan ens vam conéixer en la parada d'autobús.”
“ Hola Arthur. ” Ara el recordava, li va agradar quan el va vore peró després van perdre el contacte.

En eixe moment ho va saber, seria ell, i eixe va ser el principi d'un amor que va durar per sempre.


Patricia Ibáñez Peña   3er B

EL CRIM PERFECTE

Hi havia una vegada un riu bonic i tranquil, aquest era el riu Túria de Quart de Poblet. Però un dia en que els núvols tapaven el cel blau, el riu estranyament es va tornar roig i espés.
Antimoni anava un dia passejant a la vora del riu. Quan va creuar el pont, a l'altra banda, va desaparèixer. Alícia, que estava sentada en la gespa, ho va vore i va anar corrents a veure si li havia passat alguna cosa i a soles va trobar una branca tallada per la mitat amb una taca de sang. Va retrocedir un pas enrere i va pegar un crit esgarrifant. Del crit, ella mateixa es va espantar i va caure al riu, però no va tornar a pujar a la superfície. La policia va acudir al instant i va segellar l'entrada del pont.
Lluís, que era un xic curiós, va vore que el riu no tenia el mateix color de sempre. Va decidir creuar el pont. Als pocs segons va notar com es desplomava en terra. Quan va despertar es va vore envoltat de cadàvers. Es va adonar hi havia moltes persones que els havia ocorregut el mateix que a Alícia i Antimoni
Els adormia amb un gas, els torturava, després els matava i finalment els llançava al riu. Quan li va tocar el seu torn, va deixar la ment en blanc i va escoltar un crit esgarrador.

A dia de hui, aquesta llegenda poc coneguda encara s'escolta entre la gent, però el que es desconeix és qui és l'assassí i per que el riu Túria té poc cabal i està brut.

JOAN PAU NÁCHER 3r B

Un dia perfecte.

Vaig a contrar el que de veritat és un dia perfecte. Et despertes sobre les onze del matí.
Desdejunes i ixes a donar una volta amb els amics, menjes i has d'anar al camp del Mestalla, que juguen la final de la copa de rei. Vaig anar amb metro i hi havia molta gent.
Va començar el partit, jugava Madrid contra València, jo estava molt emocionat i al minut trenta va marcar gol el Madrid i el vaig celebrar moltíssim. Sobre el minut 68, li van pitar penal a favor del València i el van marcar. Minut 89 i anaven empatats fins que Ronaldo va marcar un gol i va guanyar el partit i la copa del rei. Jo estava eufòric i quan vaig arribar al meu poble ho vaig celebrar amb els meus amics, al riu Tùria. Feïa molta calor ni fins i tot ens vam banyar al riu, estava molt fresqueta i ens va veure la policia però vam còrrer i no ens van agafar. Vam continuar la festa en altre lloc...

Óscar Gavilán Navarrete       3ºB

els assassinats en el riu turia

un grup d'amics s'anaren de excursió al riu Túria quan es trobaren amb
una dona morta en l'aigua . Els amics espantats per la morta s'anaren
coregent a cridar a la policia quan un home vestit de lladre que
acabava de matar a 4 xics va ir a per els amics .Ells començaren a
córrer Peró ell era mes ràpid i el assassina amb una escopeta






alex huertas blanco 3B

dijous, 14 de juny de 2012

LLUNA PLENA

Fa molt de temps, al riu Túria va ocórrer un succés molt estrany. Una xiqueta va morir ofegada al riu. Uns van dir que era un accident, que la xiqueta es va esvarar a l'herba i es va ofegar.
La veritat, potser que haguera passat açò. Però el diagnostic va dir alguna cosa més extrany. La xiqueta havia sigut ASSASSINADA!
Amb el temps van descobrir que la xiqueta estava tota sola al riu el dia de la seua mort, però aleshores, de què eren els traumatismes que tenia al cos?
La xiqueta va morir una nit de lluna plena, això era l'única cosa que es coneixia de la seua mort. Des d'aquell moment, va començar una sèrie d'assassinats molt pareguts. Tots una nit de lluna plena, i tots ofegats.


Ahir, uns amics meus van anar al riu de nit per a donar una festa de fi de curs. Jo no vaig poder anar... i això, ho agraïsc molt. Ahir va ocórrer un altre assassinat. 21 xics i xiques van morir ofegats al riu. Tot el mòn diu que ho va fer un psicòpata. Pero jo conec la veritat, va ser l'esperit de la xiqueta ofegada perque...

...Ahir va ser lluna plena!


Adrián Reina Sáez
3ºESO B

L'excursió al riu Túria

L'altre dia els alumnes de l'optativa de Laboratori de Biologia vam anar d'excursió a un lloc del riu Túria per a analitzar la qualitat de l'aigua.

Ho vam passar molt bé i vam fer moltes analisiscom la del pH, l'oxigen dissolt...

Ens vam espantar quan un dels alumnes quasi cau a l'aigua per fer el que no debía.

Però al final no va passar res.

Ana García 3erB

Ser lliures

La paret del zulo està realment freda.Una esgarrifança en recorre quan deixe caure, molt lentament, l ameua esquena nua contra ella. TAnque els ulls i t'imagine a l'altra banda. Amb el teu cos tan delicat i els teus ulls fràgils i cansats intentant sobreviure entre les quatre parets pàl·lides que t'envolten, acorralant-te, atrapant-te. Només puc estar tranquil quan escolte que respons els colpets que et mane. Uns colpets rítmics i regulars, com els bàtecs del cor. Però ja fa una estona que no em respons i jo em muic. Muic al pensar que ja no estàs darrere la pared. Respire profundament i recorde els capvespres que passàrem al riu Túria, junt als últims rajos de sol. Amagats, junts, enamorats. El riu va ser testimoni del nostre amor i ara una paret grossa ens separa. Col·loque la meua mà sobre el mur i de nou done els colpets esperant que respongues, som a senyal que encara podem tornar a ser els de sempre, eixir d'ací... ser lliures.

per: Rosella Espinós Cardona 3rB

Campionat autonòmic

L'altre dia va haver una competició de gimnàstica, hi participaven cinc persones  entre les que es trobavem una amic i jo. Quan vam acabar van dir els resultats i em vaig emportar  totes les medalles excepte la de salt, que se la va emportar el meu amic.
Al final del dia vàrem anar amb els meus amics a cerebrar-ho al riu, però Miguel, que havia begut un poc, es ma emocionar i va començar a pegar a José, però aquest li pegà una pallissa. Aquest li denunciá, però José, com actuava en defensa propia, gauanya el judici. Els dos no es van vore mai més.

Àlex Arribas
3rB 

El meu institut

El meu institut està situat a Quart de Poblet (València).Fa uns 6 o 7 anys que van reformar-lo, abans era un col·legi de primaria amb nomes un edifici, i al reformar-lo han fet un altre edifici amb una passarel·la, que els unixen. L'institut està molt bé, les instal·lacions estan perfectes, alguns professors són bons, altres són roïns. Les classes són de 50 minuts, els dimarts i dijous hi ha clase a la vesprada, a setembre i juny s'ix a les 3 i no es ve a la vesprada. En el fons l'institut està molt bé.
 

Ángela.

Com millorar el riu

El riu Túria molt terreny per fer coses diferents.
El que vull dir és que en la meva opinió el riu turia està malgastant-se, la gent jove (generalment) que podrien anar a fer esport o prendre el sol el que fan és anar a fumar ia fer botellons.
Per aconseguir del riu un lloc on passar-ho bé i fer esport a l'aire lliure cal fer canvis.


  • En primer lloc, cal prohibir a la gent anar a fumar al riu o fer botellones perquè això crea mal ambient a tothom i poden provocar un incendi amb els cigars.
  • En segon lloc, prohibir a tot el món la contaminació del riu Túria i qui no compleixi aquesta norma posar-li una multa llavors el riu s'anirà netejant amb l'ajuda de tots per fer d'ell un lloc agradable.
  • I en tercer lloc, buscar atraure la gent jove, com per exemple, construint un camp de futbol 7 i organitzar tornejos.I igual que a la gent jove, als adults també, organitzant clubs de pesca o competicions aquàtiques (esports aquàtics).
En conclusió:
Tots hem de col · laborar per millorar el riu.
Tots podem
gaudir d'ell.

I podem
fer del riu Túria un lloc impressionant.


Juan Sanz 3ºD

L´institut

L'institut IES Riu Túria és un centre d'educació molt complet.
Disposa d'instal · lacions esportives (camp de futbol sala, de bàsquet, un gimnàs ...), molt terreny també per al temps de patis.
En la meva opinió en aquest aspecte l'institut està molt , excepte en les tanques que hi ha al voltant del camp de futbol sala que són molt baixes i les pilotes se solen emblanquinar.
Ara canviant al tema del professorat:
El que m'agradaria és que els professors tinguessin una actitud diferent (alguns) per tres raons:


  • En primer lloc, els alumnes de la meva edat ens costa molt posar-nos a treballar o atendre al professor, el que vull dir és que podrien intentar motivar.
  • En segon lloc, podrien proposar activitats més amenes i divertides, es que els alumnes en general mostrarien més interès.
  • En tercer lloc, els alumnes segur que no vulguin treballar, deixar-los fent altra obra apartats dels que treballen, perquè jo, per exemple, em contagi molt ràpid.
En conclusió la infraestructura de l'institut, no li trobo cap problema excepte, com ja he comentat, les tanques que hi ha al voltant del camp de futbol.
I m'agradaria que els professors motivaren als alumnes que vulguin treballar.


Juan Sanz 3ºD

dimecres, 13 de juny de 2012

Perill

Al costat del meu institut està el riu Túria. No estic molt d'acord que es faça un istitut a la vora del riu perquè  moltes vegades a la vora es crema l'herba. I hi ha molta gent dins de l'institut alguna vegada por arribar el foc. Encara que fem simulacres, però crec que cao seriós, anem sense  orde. I algun dia d'aquestos es cremara. I jo, per més que ho pense, no trobe la part bona de ficar-ho a la vora del riu, alguna cosa en especial ha de tindre. De totes formes, si anem amb precaució, no es crema res. Peró d'alguna forma haurem de tindre el riu vigilat, per la seguretat de tots.

Iris Casal 3rD

descripció del meu institut

El meu institut és diu I.E.S Riu Túria. Fa molts d´anys era una escola de primària. El seu nom es aquest perquè esta molt prop del riu, no te mes. Parlant de la estructura, es un institut gran, amb dos edificis. En el primer edifici hi han classes de 1er, 2º, i alguna de 3er, també hi ha un laboratori de física i química, una aula de plàstica especial i la biblioteca. En el segon edifici estan tots els demes cursos, també estan les aules d’informàtica, de musica, de plàstica i un laboratori de biologia.

Emanuele Gaglione

Les notes de la primera avaluació.

Hola a tots!
Vaig a contar-vos una història que em va passar fa poquet de temps, mes o menys dos anys.Tot va començar quan entregàven les notes de la primera avaluació, recorde que els meus pares es van enfadar amb mi i jo amb ells i vam tindre una discussió. Com jo no volia parlar amb ells vaig decidir estar fora de casa tota la vesprada. Pero, quan ja era molt tard i vaig tindre que tornar, tenía la impressió de que encara estàven enfadats amb mi pero, quan vaig arribar ells pareixien tranquils i era com si em perdonarem per les males notes. Des d'eixe moment, vam a començar a reconciliar-nos.
EZEQUIEL

Un dia a la vora del riu Túria

                              Un dia a la vora del riu Túria.
      Era vacances en l'estiu, quan nosaltres haviém acabat l'Institut.
    Jo estava a la vora del riu Túria, perqè m'estava relaxant, per a deixar de pensar en els meus problemes.
La vora del riu Túria és molt bonica, i per això m'agrada molt.
Quan estava tombada en l'herba,mentres estava escoltant música jo plorava perquè vaig pensar sobre al meua àvia, perquè havía mort. En aquell moment estava molt, molt trista.
Un amic de fa temps em va preguntar qué em passava i jo el vaig dir que havía mort la meua àvia: ell em va dir que no pensara en aixó i després va dir si volía passejar amb ell per la vora del riu Túria, li vaig dir que sí.
Finalment se'm va passar la trsitesa i vaig estar mol contenta.


Marta Espada Zamora 3rB

Valencia

Hola!! Soc Natasha i aqui us deixe la meua entrada.
Ahir vaug anar a Valencia amb les meues amigues  a passar una vesprada de xiques. Vam anr de tendes i en vam seure a prendre un gelat. A mi m'agrada anar a  valencia ja que veus gent amb moltes personalitats y gustos diferents. La vesprada va ser molt divertida i vam arribar a casa amb algunes bosses de coses que ens havien comprat: Espere repetir una vesprada així.
Natasha

ELS VERITABLES AMICS

Un dia estaba molt trist i una amiga em va ajudar a pasar-ho bé. Tots el dies quedava amb ella perquè era la millor amiga del món.
Un dia vam discutir perqué ella em va mentir i em vaig enfadar molt amb ella. Estuve una setmana sense parlar-li .
Ella li volia que la perdonara i al final pensant vaig perdonarla el que em va fer. Van tornar a ser millors amics.
JORGE MEDRANO LOPEZ 3C

dilluns, 11 de juny de 2012

Una mala nit 2

Un mes despres d´haver ocorregut la desgracia al riu Túria van encontrar els càdavers dels xiquets i van investigar el que havia ocorregut, van descobrir que anaven borratxos i que se ofegaren al riu. També van intentar adonar-se dels altres xiquets que estaven amb ells i que els van deixar ofegar-se. Quan tot el mon es pensava que els xiquets noanaven a ser encontrats, un home major va descobrir que un dels xiquets era Miguel Sánchez Lopezosa , un xic de 17 anys que havia  estat en el riu aquella nit. Van anar a la seua casa i el van interrogar, i després de dues hores va confessar que els va deixar ofegar-se però tambèva dir que hi havia dues persones més, però no va dir els seus noms.després dánar una altra vegada a casa de miguel va confesar i va dir el nom dels altres dues culpables, Miguel Angelo i Roberto Mora. després dánar al jutjat, i com eren menors, van tindre una multa de 2000 euros cada un. Però encara que havien possat la multa, les famílies mai els anaven a perdonar. el germà dún dels xiquets ofegats, anomenat Jose Santana, va batallar-se amb els tres xics i els va matar.


Pablo López Coll   3b

divendres, 8 de juny de 2012


                                            UNA AMISTAT EXTRANYA

Una vegada, al Riu Túria,un xic d'uns 13 anys, jugant amb els seus amics es va despistar i va acabar molt lluny d'on estaven els seus amics. De sobte es va trobar amb un cocodril que s'havia escapat del zoo. Aquest li va dir al xiquet que no s'esglaiara perquè ell era bo i que no volia tornar al zoo. El xiquet , extranyat perquè entenia al cocodril, li va contestar que no es preocupa. Aquesta parella es van fer amics, mentres el cocodril s'amagava del mon, el xiquet li portava menjar.
Un dia el cocodril va conéixer una granota que va encotrar. Aquesta, molt simpàtica, li va oferir que se n'anara amb ella a altre riuper a levar-li qualsevol perill, ell va aceptar i a canvi, li va oferir protecció a la granota. El xiquet, trist, ho va entendre i va dir adéu al seu amic.

JAVIER MARTÍNEZ LACRUZ

La primavera la sang altera

Era un dia de primavera molt calurós, quan vaig decidir anar a donar un passeig pel Riu Túria. Vaig arribar sobre les sis i mitja, ja que visc a l'altra punta del poble, i em costa arribar.
Estaba asentada damunt d'una pedra escoltant música amb els auriculars del meu movil. Feia un dia preciós i jo passava la vesprada mirant els peixets.
De promte vaig notar que algú em cridava i em vaig donar la volta per veure qui era. La veritat és que era un xic molt guapo i atlètic. Se'm va acostar i em va saludar. No sabia qui era, peró pareixia que ell si em coneixia a mi. Jo li vaig preguntar de qué em coneixia, i va resultar que els nostres pares eren amics quan nosaltres erem xicotets.
Vam estar una estona parlant de quan érem xicotets i el que havíem fet desde la última vegada que ens vam veure. Ens ho vam passar molt bé.
Quan ens estavem acomiadant ell em va mirar als ulls molt fíxament, es va acostar un poc més, i de sobte em va bessar. Tot al meu voltant es va tornar de colors.

                                 Raquel Montesinos Torralba :)
 LA VIOLADA


Contaré la història d'una xica de l'institut Riu Túria en la qual ella acaba embarassada... Bé, esta és una xica musulmana i té dèsset germans, i com la seua cultura regix, sempre va vestida d'una forma poc convencional, en la seua religió no es permet l'homosexualitat i ella ho és, ella és homosexual però fa uns mesos ens assabentarem que havia mantingut relacions sexuals amb un home de 46 anys extrany, no? Evidentment no era lògic... i era perquè ell l'havia violat brutalment.

Laura Jaén García, 3rB (Els Pataplafs)

Una arribada tard a escola molt redundant!

-Que em foten si tinc ganes d'anar al institut! - va dir Fulgéncia.
-Per qué? - respongué Itzel - Es molt divertit, ens ho passem pipa!
-Perdona'm?
-Perdonada està voste! - digué Itzel en tó burló.

Junts arribaren al riu i decidiren quedar-se a descansar un poquet.

Es posaren a parlar sobre la vida estressant dels estudiants, i de les retallades que sofrixen els alumnes per culpa de la consellera de educació.

Aquella estona va fer que Fulgéncia sentira una certa atracció per Itzel , mentres parlaven Fulgéncia el mira als ulls, l'agafa per les mans i li besà a la galta.

Va ser un moment ennolvidable per a ells.

Llàstima que no es varen adonar de que arribaven tard a escola!

                                          FÍ

Juan Zarzuela Gonzalez 3er ESO B

Un dia amb els amics

Un dia de vaga, Alexander va arribar a ma casa a les 11:01 del matí. Vam jugar a la Play 3, tot el matí, amb Miguel i Javierako. Nosaltres només  vam guanyar una partida. Vam acabar de jugar a les 13:56. Vam apagar la Play 3 i vam anar a dinar amb Miguel i Javierako. Quan vam acabar vam anar a la vora del riu  a gaudir del fred de l'herba i el ventijol de l'ombra que donen els arbres. De camí Miguel no parava de fer-li la punyeta a Alexander. Quan vam arribar ens vam tombar a l'herba i vam parlar de les nostres coses. Podríem haver jugat a la vora del riu, perquè és un lloc meravellòs per fer esport. Després d'estar una eson asseguts al terra vam anar a veure l'aigua del riu. Abans estava molt bruta, però ara està més neta inclús hi ha ànecs i peixos. Vam passejar petr la vora del riu i a les 17:24 vam tornar a casa. Va ser un "matí-vesprada" molt divertit.

Jose Santana 3rB

Vesprades al riu.

Jo visc prop de l'institut Riu Türia, i per tant, prop del Riu Túria. A mi m'agrada molt anar a passetjar i estar una estona tombat a la gespa. De vegades també vaig amb els meus amics a jugar o passar una estona tombat, jugant a les cartes...

També vaig a pescar al riu amb el meu oncle. És molt divertit i m'ho passe molt bé. Quant vaig a pescar sempre acabe pescant molts peixos, però, al ser molt xocotets, els tornem a tirar al riu. Un dia vaig agafar un peix molt gran, però al soltar-lo de l'ham es va escapar. Sobretot m'agrada anar durant els dies d'estiu, que és , quan més calor fa. Estic tombat fins que arriba l'hora de sopar, que me de tornar a casa.

Adrián Roig Torralba
             3r B

dijous, 7 de juny de 2012

El pas del temps

Abans, a Quart, ja fa més de 40 anys, la gent anava al riu a banyar-se. En aquells temps no era com ara, el riu no estava contaminat. La gent es tirava al riu des dels pilars d'un pont, i ho feien en els penumàtics dels cotxes. Tota la gent que no tenia cotxes per poder anar a la platja anava al riu. A partir dels anys setanta, les aigues del riu varen començar a estar contaminades i van acabar prohibit el bany.
A partir de l'any 2000, l'ajuntament va començar a reformar el parc fluvial i, encara que ara l'aigua està molt més neta que fa anys, no està permés banyar-se.
Jo pense que la gent que es va poder banyar al riu va ser molt afortunada, perquè van poder gaudir del riu net.

Maria Blanco, 3rB

Històries d'un riu viu.

A mi m'agrada molt tindre ací, a Quart, el parc fluvial del túria. M'agrada passar les vesprades amb els meus amics asseguts a la gespa.
Moltes vegades he anat en un amic meu amb la bici, arrivem fins a València pel llit del riu. També he arribat a la Presa amb els companys de classe fa dos anys en la jornada cultural. Vàrem passar una estona molt calorosa, perquè era maig i ja feia molta calor.
A la meua amiga i a mi ens agrada fer fotografies i més d'una vegada hem utilitzat el parc del túria com a fons, ja que ens pareix molt bonic.
La setmana de Pasqua anem els amics de classe i els nostres pares al riu a jugar a futbol i menjar alguna cosa. També, quan he fet algun intercanvi en el cor en gent d'Alemanya i Polònia, hem anat al riu a passar l'estona i conèixer-nos més.
El que vull dir contat açò és que m'agrada tindre històries que contar sobre el parc fluvial del túria.

Maria Blanco, 3rB

Una mala nit

Un dia com un altre qualsevol una colla d'amics va quedar per a fer botelló al costat del riu Túria. Per un costat anaven tres xics i per l'altre costat set xiquets mes menuts i no es duien molt bé. Quan arribaren van començar a beure ja que havien comprat les botelles una hora abans i no van parar fins que portaven tres hores bevent. Al no saber el que feien es van tirar al riu i van estar jugant tranquil·lament durant mitja hora fins que arribaren a un pou d'aigua i es van anar ofegant. Els tres xics mes majors no van beure tant i no es van banyar al riu i tant era l'odi que tenien cap aquestos que el van deixar ofegar-se i els altres xics no van poder fer res. Al dia següent la policia va anunciar la notícia als seus pares i van investigar el que havia ocorregut i van descobrir que hi havia més persones, pèro fins ara no sabien qui eren.

Pablo López Coll, 3rB

Un paseig perillos

Una vesprada Xavi i Joan van decidir anar a passejar pel Riu Turia, Xavi con li agradava Rosella va decidir cridar-la per anar els tres.
Passejant vora el Riu Turia, Joan es va trobar amb els seus amics de tota la vida. Els va preguntar a Xavi i a Rosella si els importaria que anara a jugar al futbol amb ells,i li van que no passava res.
Xavi i Rosella estaven parlant de qui li agradava a cadascun i a punt de donar-li un bes, Xavi es va esvarar amb el fang que hi havia i va caure al Riu. Xavier cridant amb Rosella va trobar l'atenció de Joan. Joan el primer que va fer va ser intentar selvar-lo, però no se'n recordava que no sabia nadar.
Xavi arrosegant per el corrent amb Joan es va enganxar amb un ham al pantaló. Xavi va agafar a Joan de la mà i el pescador els va salvar als dos.
Rosella molt asustada va anar corrent cap a Xavi i el va abraçar.



Ángel Pérez Pedraza 3r B

Els trajectes del riu


El riu Túria és un riu que te un trajecte bastant llarg. En el poble de Quart de Poblet pots agafar dos camins un cap a Riba-roja (riu amunt) i altre cap a Valencia (riu a baix). Aquest camins són arenosos i amb terra blanca, hi ha algunes pedres xicotetes. Però els camins estan fets per anar amb bicicleta, caminant o corrent, ja que no pasen cotxes. En el camí de Riba-roja hi ha una part del riu on et pot banyar, però sempre amb atenció. La meua opinió és que aquest camins estan molt bé per a fer exercici i pots anar a l’hora que siga. Apunta’t per a fer exercici ací.


ÁNGELA BENÍTEZ - 3r D

dimecres, 6 de juny de 2012

Perills dels rius

Una calorosa vesprada d'estiu cinc amics van anara jugar, a la vora del riu Túria, a futbol. El sol pegava molt fort i el riu estava replet de gent. Hi havia molts pescadors amb les seues humils famílies. La gespa estava plena de xiquets jugant amb la pilota, mentre les seues mares xarraven sobre actualitat, moda i altres coses, la majoria d'elles amb molt poca importància. La vesprada va començar amb molt bon temps i semblava que no canviaria, de sobte,  va començar a nuvolar-se i més tard va començar a ploure. La vora del riu estava fangosa i a un xiquet se li va caure la pilota al riu. Ell, innocent, va anar corrent per la pilota, quan va xafar el fang, se li va enfonsar e peu i va caure al riu. Afortunadament el xiquet sabia nada i la corrent no va poder portar-lo molt lluny. Quan el seu pare es va adonar, es va tirar a al riu a per ell, com va poder, va agafar el seu fill i el va poder salvar. El pare no sabia nadar i es va ofegar. Uns dies després el van trobar a la vora del riu, on va arribar arrastrat pel corrent.


Jose Santana, 3rB

Les meves amigues i jo



Aquesta història va ocorrer en el IES RIU TÚRIA.

A la hora de patí les meves amigues i jo assegudes en un banc, vam començar parlar i una companya es va enfadar amb nosaltres per fer-li una broma de mal gust i no ens volia parlar.

Després es va acabar el patí i ella encara seguia enfadada. Intentàvem parlar amb ella però no esn va fer cas i nosaltres també ens sentírem malament per haver-li fet aquesta broma. Fins que entràrem a classe d'anglès i ens disculpàrem amb ella, i aceptà les nostre disculpes.

En aquest moment vam prometre no fer-nos bromes mai.
 
Jennifer Pérez 3ºD

Aventura dels 3 amics :)

Aquesta história va ocorrer en el IES RIU TÚRIA. Eren tres amics i ens van quedar a dinar a la cafeteria, teniem una pilota de papel.Emilio, Jonathan i jo despres de dinar anavem jugant per dins de l'institut.Van veure una amic y li van llançar la pilota i va rebotar amb la pared i en caure li va dar a una mestra en les ulleres.Nosaltres van salir corregent i el director ens van pillar però nosaltres vam mentir i li van dir que havien sigut un xiquets que no eren de l'institut.El director ens va creure i ens va deixar anar-nos a les nostres cases.
Quan llegarem el dilluns a l'institut ens va dir que baixaren a la sala del director i ens va mostrar les cameres i saliem com tiravem la pilota nosaltres.El director va dir que tendriem un castic durant tres semanes anar tots el dimarts i dijous al l'aula de convivencia de 1 a 2hpm
JORGE MEDRANO LOPEZ 3C

dimarts, 5 de juny de 2012

Una vesprada en el Riu Túria




L'altre dia,vaig estar en el riu amb les meues amigues.

Estàvem fent fotos i vam riure de coses que ens havíem passat, després ens vam anar a un pont que hi ha en el riu i van passar baix del pont i els vaig dir, que allí m'havien passat coses molt boniques amb la meua parella.

Després vam començar a jugar totes junts i una amiga es va fer una ferida en el braç, així que van tornar a sa casa per curar-li la ferida.
Jennifer Pérez 3ºD

dissabte, 2 de juny de 2012

Un dia a l'institut Riu Túria

Em vaig despertarmolt nerviós,aquest dia tenia 3 exàmens,de Biologia,Matemàtiques i Castellà.Quan em vaig alçar del llit ,vaig sentir que em feia mal el genoll,així que vaig pensar que anava a passar alguna cosa en l'institut Riu Túria.Quan vaig començar la primera classe,va començar molt bé,la segona també i en la tercera classe,que era quan tenia l'examen de Biologia,ens van comunicar a la classe i a mi que la professora estava malalta.Aixó significava que no anàvem a fer l'examen i tota la classe va saltar d'alegría.Després del pati,vam anar a fer l'examen de Matemàtiques i una altra vegada ens van dir que no havia vingut,però en aquest cas era perquè tenia a un familiar malalt.Després de dos classes,vam anar a fer l'examen de Castellà.Tampoc va vindre la professora,ja que estava de baixa.En conclusió,quan em vaig despertar i em feia mal el genoll,no era un mal pressentiment,sino un bo.


Sergio Garcia 3rC

divendres, 1 de juny de 2012

I si no li agrade...?





Un dia un xic anomenat Lluís va decidir demanr-li eixir a una xicona.
Em recorde la primera vegada que li vaig dir que l'amava, jo estava molt nerviós no sabia com fer-ho.Em preguntava:  "I si no li agrade...?" Va ser una decisió molt, molt difícil però... al final vaig ser fort, li ho vaig dir.Per a la nostra primera cita li vaig preparar un picnic a la vorera del Riu Túria, un lloc molt bonic on tot era tranquil. Vaig portar totes aquelles coses que tant li agradaven: maduixes, xocolate, suc de pinya i raïm...A ella li va encantar i tinguérem altra cita. Em va dir que li agradava molt que fora tan romàntic però el que ella no sap és que puc ser això i molt més.                                                                                                                                          Laura Espada 3rB


Un día estrany al Riu Túria.

Era un dijous, quan els grups de 3r tenien un vaga d'alumnes en què cap alumne havía anat a l'instiutut.
La causa de la vaga era per les retallades en l'educació, sanitat, el salaris als professors i als funcionaris... 
Al matí alguns alumnes van anar a la vaga, però altres es van quedar a sa casa. 
Després de fer l'examen, alguns van anar a la vaga i altres es van quedar a classe de Matemàtiques.
Per a mi va ser molt estrany perquè van estar a casa tot el matí i després anar només una hora per fer un examen d'Anglés.



                                                                                                                                       Marta Espada 3rB

Una Parella Peculiar

                           Una Parella Peculiar


 Un vesprada a la tardor...
Un xic anomenat Daniel arriba al Riu Turia passejant amb el seu gos. Al seu costat hi ha una xica tombada a l'herba damunt d'una tovallola. Daniel es queda mirant la xica i pensa que podrien tindre alguna cosa entre ells, però se'n va. Al dia seguent  torna a anar al Riu per a vore si estava ella, i s'adona que sí. Al final ell es desedeix i s'apropa a ella i comença a parlar, li pregunta que com s'anomena i ella li diu que s'anomena Noelia, i s'adonen de que tenen molt en comú.

Als 3 o 4  mesos d'estar junts la parella, s'adona que en realitat no tenen res en comú, i decideixen  de prendre un temps. Però pareixia que les coses anevem pitjor, ya que ningú dels dos volien estar junts.

Finalment, la parella pareix seguir sense tindre res en comú. Noelia s'enamora d'un xic anomenat Albert, quan daniel s'adona que li esta enganyant, la deixa. Ningú dels dos tornen al Riu on es varen conèixer, per a no recordar mai mes la seua experiencia.
Aquella vesprada de tardor, no es va recordar mai més.

Alba Royo 3rB

"Tragèdia al riu Tùria"

Una vesprada van quedar un grup d'amics al riu Tùria que hi ha un espai amb gespa i es pot jugar al que vullgues. Van anar a berenar i a jugar amb la pilota i divertir-se. Van estar jugant fins que va passar una desgrcia. Dos amics es van xocar i un es va doblegar el turmell, aixo no era molt greu pero a l'altre, al caure a terra, se li va eixir el genoll. Tots pensaven que no havia passat res però, quan van veure el genoll eixit, van haver de cridar l'ambulancia. Van arribar en cinc minuts i al moment li van col·locar el genoll i li van fer proves.
Van eixir les respostes i ha d'estar quince dies per a operar-se el xic del genoll. Va passar els quince dies i li van operar amb éxit, al mateix moment, qui s'havia doblegat el turmell va anar a que li feren altres proves perquè sols s'havia fet un esguinç. Aleshores es va quedar el xic del genoll al hospital i els seus amics van anar a veure-ho i es van quedar una estona parlant i rient-se.

Óscar Gavilán Navarrete, 3ºB

Vida al Túria

 Al Riu Túria hi ha una varietat d'arbres i animals molt diversa. En aquest post anem a parlar sobre alguns d'ells.

ANIMALS


L'esquirol, un rossegador que es pot trobar per Europa i Àsia, és uns dels principals animals que viuen al Riu Túria. És un animal xicotet, que no arriba a més de 45cm de llargària incloent la cua. Per als esquirols les branques dels arbres són camins per l'aire. Té unes ungles corbes i punxegudes que utilitza per aferrar-se a l'escorça. La seua prominent cua serveix per a mantenir l'equilibri. Solen viure en boscos on destaca el pi, com en els boscos del Riu Túria. Per a la cultura Europea, l'esquirol representa el treball i la previsió, encara que en el passat, eren una representació del dimoni. Per aquestes raòns, quan algú no fa vaga se l'anomena esquirol.


 D'altra banda, la rabosa és altre dels animals que pots encontrar al Riu Túria, encara que esten desapareixent perquè els caçadors i els amos de corrals esten exterminant-les. La rabosa és un mamífer de l'ordre dels cànids. El color predominant de la seua pell és roig-marró encara que també existeixen les raboses platejades. Durant la tardor o l'hivern, la rabosa fa créixer més pell, que manté a l'animal calent en un ambient fred. Aquesta pell és mudada quan comença la primavera.


 També, al Riu Túria és poden encontrar pardals com el xoriguer. Els xoriguers són uns ocells del grup del falcó, distingibles pel seu comportament durant l'època de caça, que es manté totalment inmòvil en l'aire. Aquest animal no construeix nius, utilitza els d'altres pardals.

Amb aquestes tres animals molt bonicos he acabat amb la secció dedicada als animals, encara que hi ha més animals que la rabosa, el esquirol o el xoriguer, com el porc senglar o els eriçons.

PLANTES

 En la secció de plantes anem a parlar dels pins i de les orquídies.


 Sobre les orquídies he de dir que hi ha més de 850 gèneres i més de 25.000 especíes, algunes d'aquestes és poden encontrar al Riu Túria. La flor té una simetría bilateral. Una de les més conegudes és la vainilla que, a més, és l'única conreada per a un altre ús que no siga ornamental.



 El pi és un arbre típic al riu. Són arbres de fulla perenne, generalment de tronc dret i elevat. Les fulles tenen forma acicular i s'apleguen en fascìcles. El pi és una planta monoica, amb infloréscencies masculines i femenines.

 Açò és tot, jo preferisc les orquídies als pins com element ornamental en el camp, i tu?




Adrián Reina Sáez
                                                                                                                                       3º ESO B   

EL MEU INSTITUT

Hola, en aquest article us vaig a parlar sobre el meu institut, anomenat Riu Túria, com el Riu de la meua població.
El meu institut va ser reformat fa 6 anys aproximadament, abans de ser reformat era un col·legi. Amb la seua reforma l'institut ha quedat molt bé el que més m'agrada és la pasarel·la, m'agrada perquè és el que dividix l'institut en dos edificis, així en els intercanvis de classe, passes per la passarel · la i et dona un poc l'aire i veus el pati. El que menys m'agrada del nou Riu Túria són els ordinadors de les aules d'informática, pense que els podrien renovar...
Finalment,pense que el meu institut és un dels millors del meu poble, que està molt bé i no el canviaria.


Carmen Sahuquillo 3r C

Cabells cremant, ulls en flames


"Només em queda pensar en els teus cabells cremant i els teus ulls en flames per mantenir-te viva, ara que ets morta..."

Recorde el primer dia que et vaig veure. Tan bonica, tan plena de vida. Recorde cada matí en el que et veia anar a l'institut, junt als primerencs rajos de sol, des del finestró de ma casa. Com cantaves davall l'aigua de la dutxa, com et senties tan sola en aquelles nit d'hivern, vora el foc de la xemeneia, plorant, silenciosament. En tots i cadascún d'aquell moments jo estava amb tu, amb la meua càmera fotogràfica, però tu no em volies veure. Per què et costava tan acceptar que estimaves aquest vell enamorat? Encara guarde totes les teues fotos, penjades, rodejant la meua habitació, envoltant-me. Tinc el cor encara bategant per tu, estimada. Smepre m'agradava veure't. durant els capvespres d'estiu, davall el roure, junt aquell riu. Amb els teus problemes i indecisions d'adolescent, callant-les totes, amb cautel·la, sobre les fulles blanques dels teus quaderns. Però no volies entendre que que estaves feta per a mi. El que he fet ha sigut pel teu bé: si no eres meua no havies de ser de ningú. Els teus llavis, junt al seu etern silenci, rojos com la sang, semblaven voler besar-me. els teus cabells pareixien cremar, surant entre les aigües tèrboles, amb una espècie de màgia. Però jo no podia apartar la vista dels teus ullls, encara oberts, que em miraren plens de flames, aquell capvespre en el que et vaig matar..., vora el Riu Túria.

Per: Rosella Espinós Cardona

Els jardins del Túria

Els jardins del riu Túria és un lloc tranquil on es pot estar quan tu vuigues i pots fer moltes coses. Les aigües relaxants, amb eixe soroll tranquil·litzant que t'allunya de les teues preocupacions i et transporta a un món paral·lel i no pots anar-te'n. La primera vegada que vaig anar no em vaig poder creure el que veia. Em vaig sumergir en la màgia i em vaig deixar anar.
Hores, minuts, segons... Al frec del riu Túria el temps no existeix.

Joan Pau Nácher Ibáñez 3ºB

Múltiples assassinats

Era un nit de lluna plena, i no hi havia ningú pel carrer. Un xic anomenat Sebas estava en sa casa quan va decidir eixir a fer un passeig pel Riu Túria. A l'eixir de sa casa es va espantar un poc perquè va veure tot molt fosc i no es veia ningú. 

A l'arribar al riu va cridar els seus amics Carlos, Mario i Alberto. Quan ells van arribar, Sebas ja estava més traquil, però un home que portava roba de lladre anava a on estaven ells. De sobte l'home va desaparéixer i, quan els xics estaven sopant en una taula del riu, va anar a matar-los.

A Sebas el va deixar sense respiració perquè, com tenia asma, no podia respirar bé i va acabar per ofegar-lo. A Carlos li va clavar un ganivet pel cor i, sense dubtar-ho, el va tirar al riu. I a Mario i Alberto els va cremar amb gasolina i amb una mistera. Tot va acabar amb una tragèdia, i al final l'assassí es va salvar i no es va tornar a veure-li mai més.


            Miguel Sánchez,
               
                        3rB

EL PRIMER DIA 
Vaig a contar la primera vegada que vaig vindre a l'IES Riu Túria. Quan vam vindre tota la classe a vore l'institut estàvem un poc impressionats perquè tot era diferent al col.legi, tot era més gran, hi havia més gent... en resum, se n'adonarem que era un món diferent. 
Al curs següent començàrem el nou curs de 1r d'ESO i tornàrem a sentir el mateix, tornàrem a sentir-nos com unes formiguetes en un món de gegants. 
Però ara, tres anys deprés ja coneixem a tothom ja som amics de tots, coneixem a tots el professors i l'institut se'ns ha quedat inclús un poquet petit. I al final el que volia dir era que encara que les coses noves fasen por i impliquen un canvi radical, no tenim per que espantar-nos ja que els canvis no tenen que ser roïns. 
LAURA JAÉN GARCÍA. 3rB  (Els Pataplafs)

UNA VESPRADA DISTINTA


Un dia asolellat una xiqueta morena, amb uns ulls blaus preciosos, un poquet  fosca de pell.
Estava en un Poble anomenat Quart de Poblet. Aquest poble té un riu gran anomenat Riu Túria amb una zona de colors verds immensa on pots anar a passar una vesprada molt relaxant. Un dia, aquesta xiqueta anomenada Alba va anar a seure al costat del riu per a deixar portar els seus sentiments.

La xiqueta estava aseguda allí i desopte un graciós lin va espentar i va caure a l'aigua, peró no ho va aconseguir, i es va mullar tota sencera. Es va ficar a plorar molt desesperadament, perqué no sabia nadar cap.

Una parella que estava passant allí la vesprada van veure a la xiqueta amb aquell disgust tan gran i van anar a ajudar-la immediatament.
El xic es va tirar al riu molt desesperat mentrestant, la xica va cridar a l'ambulancia perquè, Alba tenia molt mala cara. Finalment la varen traure del riu i, com estava marejada, la varen tombar en terra, i alli és va recuperar.




                                                                                          Claudia Villena 3rB

Un parc a la bora del riu Turia

En el meu poble, a la vora del riu Túria, hi ha un parc molt ampli on la gent pot anar a berenar o a jugar al futbol. Aquest parc està tot ple d'arbres i d'arbustos, el terra és de gespa i allà pots seure a prendre el sol i relaxar-te.

El riu no té molt corrent, en alguns llocs es pot apreciar que l'aigua està neta i es poden vore alguns peixos que naden per la vora.

En les vacances de pàsqua la vora d'aquest riu s'ompli de gent que va allà a menjar-se la mona i a jugar a jocs tradicionals amb els seus amics i amb la família. En estiu també va molta gent a prendre el sol, ja que allà s'està molt bé

Ana García 3r B

dijous, 31 de maig de 2012

Un dia normal, en un riu normal

El Riu turia és un lloc on els xics de la colla ens reunim per a berenar, són moments que m'agrada recordar.
El vent fa que siga un lloc agradable, rocomfortant i ideal per a jugar al futbol.

Cadadia cridaré a Fulgencio i Lubrigilda perqué m'acompanyen, sempre en ho pasem genial... excepte en deteminades ocasions on Lubrigilda discuteix amb mi perqué jo li dic que jugue al futbol, i ella, com està boja diu que no li abelleix. Ella sempre vol banyar-se al riu però jo li dic que està boja. ¡ Com es va a banyar en un riu tan brut ! Al final sempre prenem el sol...

Juan Zarzuela Gonzalez 3er ESO B

Manolo i els amics al Riu Túria

Un divendres, d'un dia d'estiu, Mario, Manolo, Sofia i Carolina varen parlar que després de dinar se n'anaren a passar la vesprada amb les bicicletes al Riu Túria. Anaven amb les bicicletes quan, de sobte, Luis va perdre l'equilibri, i com anaven per la voreta del riu va caure a l'aigua. Els seus amics varen parar per intentar ajudar-lo, però no varen poder, ja que se l'emportava el corrent. Manolo      
va ser arrossegat uns vint metres, quan de sobte va vore una xiqueta jugant. Li va dir que avisara al seu pare per què li ajudara, però com el corrent anava molt depressa, al pare, que estava tombat a la gespa, no li va donar temps a ajudar-lo. Els seus amics, que el perseguiren amb les bicicletes, es varen avançar per agafar unes cordes que havien vist. Entre tots varen agafar la corda i la varen llançar a l'aigua per a , quant passara Manolo, poguera agafar-se i eixir de l'aigua. Quant Manolo va passar, va agafar la corda amb totes les seues forces. Al final varen aconseguir que Manolo poguera eixir de l'aigua. Manolo estava molt content ja que pensava que anava a morir. Li va donar les gràcies als seus amics i varen continuar la marxa.

Adrián Roig Torralba
            3r B

El riu del costat.



L'altre dia vam anar d'excursió al Riu Túria amb el professor de biologia, a fer un estudi de les aigües: veure el color, l'olor i coses així.

Era un paisatge molt bonic, amb arbres, moltes plantes peró aixó si, hi havien molts insectes. La veritat es que era un paratge molt preciós i únic. Amb aquesta excursió hem aprés molt i hem conegut moltes coses del riu del costat que no coneixiem.

Quan ya estavem acabant la pràctica un dels meus companys va esbarar a la vora per arrimarse molt. Ens pensavem que s'ofegava quan vam veure-lo fent uns moviments molt extranys, peró ens vam adonar de que en realitat l'aigua no li arribava a cobrir els peus, amb la qual cosa ens vam riure d'una manera molt exagerada del meu company, fins i tot, el professor que era molt serios va soltar alguna riseta fluixa.

Ens ho vam passar genial en l'excursió, i vam aprendre molt del riu del costat.




                              Raquel Montesinos Torralba 3r B :)

El riu Turia


El riu Túria és molt gran i poc cabalós. En  el riu Túria podem fer una ruta amb bici molt bonica  i molt llarga ,que és un parc que s’anomena parc fluvial .Si jo fora el amo del riu Túria  faria carreres de llances, piragüisme o deports diferents d’aigua.
La meua opinió sobre  que fer aquestos anys d’ara en avant seria netejar completament el riu i fer una plantada d’arbres i plantes grans,fer els camins de la ruta de bici ben fets no com estan tots plens de pedres molts grans .Fent tot això el riu seria meravellós .

Jonathan sanchez

com es l´institut i el riu?


Jo pense  que a l’institut que vaig li van posar IES Riu Túria per que esta a prop del riu Túria .Tant com a l’institut com al riu han d’arreglar coses .A l’institut han d’arreglar les porteries ,algunes portes ...I del riu han de netejar-lo , fer els camins bens fets ,posar indicadors al fi del camí ...En fi  el institut i el riu no esta mal,estic molt content d’estar en aquest institut i de poder veure tots els dies el riu Túria .


                     Nom: Jonathan sanchez

el riu esportiu


El riu Túria es un lloc que es pot utilitzar per a moltes coses. Però jo crec que lo que es pot fer amb mes comoditat es l’esport,ja que es un lloc amb molt de verd, i te camis llargs, ideals per recorregir-los en bicicleta o a peu. També si fa un dia solejat, pots anar al riu a berenar amb els teus amics, i si el aigua esta ben neta, pots fer un poc de natació,havans,quan l`aigua estava neta en estiu anava sempre ha fer un poc de natació amb els meus amics,jo   aconselle, sempre i quan l`aigua estiga neta. Jo havans anava tots els diumenges amb el meu pare a córrer un poc.    
Emanuele 3ºD

dimecres, 30 de maig de 2012

Una vesprada amb moltes sorpreses.

Hola! sóc Natasha una alumna de 3r C i us vaig a a contar una anècdota que em va passar al Riu Túria o millor dit una sorpresa que li van fer a una amiga.
Era l'aniversari d'una amiga i a ella no li abellia fer una festa però nosaltres van pensar fer-la per sorpresa. Vam anar al riu i van posar un estovalles i vam fer una berenarot. Quan ja va estar tot preparat anàrem a recollir-la, li vam tapar els ulls i la vam portar al riu sense vore res. Quan vam arribar tots a l'hora van cridar SORPRESA!!
Tots ens vam emocionar i va ser una vesprada molt divertida.
Natasha

Los Cejumis



Hola a tots! Nosaltres som Alberto, Borja, Ezequiel i Juan i tenim 14,15 i 17 anys. Estem en 3r d'ESO i formem el grup Los Cejumis. Estem fent un projecte en què hem de crear un bloc per a valencià i, de tant en tant, publicarem algunes entrades contant-vos coses sobre el Riu Túria i algunes altres coses que ens pareguen interessants i perque us entretingueu llegint-ho. Esperem que us agrade i que comenteu molt. Ja ens vorem.

El pont trencat

Hola sóc Àngel Guillén del grup de 3ºD de l'institut Riu Túria. Us vaig a contar una historieta que m'he inventat. Una vegada estava amb Alejandro Pardo creuant el riu Túria. Jo anava caminant i Alejandro anava amb la seua bicicleta. Vàrem passar pel pont que és de fusta. El pont estava molt mal i quasi ningu s'atrevia a passar-ho. Alejandro i jo vàrem ser els únics atrevits a travessar el pont. Jo vaig passar espai, però Alejandro amb la bici va passar el més ràpid possible. El pont es va trencar i Alejandro quasi es cau al riu de cap,  jo el vaig agafar del braç. La bici d'Alejandro es va caure al riu però Alejandro i jo no ens vàrem fer res. Això sí, la bici va punxar la roda.
Àngel Guillén López

Un dia de pesca


Hola, sóc Alejandro del grup de 3r D i de l´equip Blueberry de l´institut Riu Túria i vaig a contar una història que em va passar al Riu Túria.

Estava amb Ángel pescant al riu. La canya d´Ángel era nova, vam vore un peix i Ángel va dir :

- Vaig a pescar eixe.

Va tirar la canya i el el peix es va fer més i més gran, quan va picar, Ángel va estirar de la canya però no podia, Ángel va estirar i com no podia es va caure al riu amb la canya. Ell no sabia nadar i vaig tenir que saltar per a agafar-lo perquè Ángel no sabia nadar. 

Alejandro Pardo.


Blueberry es presenta...

Hola! som Alejandro Navarro, Ángel, Alejandro Pardo i Natasha alumnes de l'institut Riu Túria del curs de 3r C i D. Ens agrada la música el tennis, el futbol i la moda. Alejandreo Pardo i Ángel són del Barça i Alejandro Navarro és del Madrid així que a vegades es piquen entre ells. Natasha no segueix molt el futbol però sí la moda i els viatges i li agrada anar de compres. Alejandreo Navarro li agrada el rap ja que també el canta, ja ha fet dos temes! El seu nom artistic és Alemar. A Ángel li agrada jugar a la XBOX 360 al FIfa 12 i Alejandro Pardo juga a tennis i fa mescles de música amb la seus taula de mescles.
I el nostre nom és  Blueberry.

Presesentacio del grup La que se avecina

Els alumnes de 3ºESO i el profesorat (Carme López)

"La que se avecina", el nostre grup, està format per Jorge, Nick, Jenny i Jossy.

Jorge té 15 anys i li agrada molt el futboll i també veure la fórmula 1 i no li agrada el bàsquet ni tampoc el ball. En el seu temp lliures ix amb els amics.

Nick té 15 anys i li agrada el futbol i també veure el futbol, no li agrada el frisbeé ni les verdures i en el seu temp lliure juga amb l'ordinador i també ix amb els amics.

Jenny té 15 anys i li agrada ballar i jugar a boleibol, no li agradem les matemàtiques ni tampoc el peix, en el seu temp lliure fa sport.

Jossy té 14 anys i li agrada la gimnàstica i un poc ballar, no li agrada el peix, en el seus temp llibre fa sport.

Ací ens teniu per si voleu alguna cosa. Salutacions

divendres, 25 de maig de 2012


NO RESOLT


No sabia res, l'havien cridat a les altes hores de la matinada. S'havia trobat el cotxe de la seua germana afonat al Riu Túria, però no hi havia ningú dins.


Ella ja li havia enviat missatges al mòbil, Peró no hi havia resposta, així que es va dirigir cap al lloc de l'accident. Una volta allí li van explicar el que havia passat. Després d'una greu discussió amb el seu novi, havia fugit a tota velocitat fins que - per a evitar un accident - va girar a la dreta amb el fatal resultat d'haver acabat a l'aigua.


Als deu dies es va terminar la recerca, set bussos havien aparegut morts en estranyes circunstancies després de tres dies desapareguts. Van classificar el cas com a “no resolt” i es va restringir l'accés a eixa zona del riu.


Cinc anys després ningú es recordava de la història de la xica desapareguda, ningú excepte jo, la seua germana.

 

Patricia Ibáñez Peña    3er B

Xic al Riu Túria

Quan el sol s'amagava entre els núvols, un xic anomenat Clayfower, amb la seua moto de carreres, anava al Riu Túria a donar-se un bany. De sobte, van eixir altres xics entre els matolls. Estos volien fer una carrera amb ell, i este la va acceptar, i un dels xics va fer una aposta amb Clayfower.

Quan va començar la carrera, Clayfower es va avançar més que ningú per a intentar guanyar-la. Estava quasi segur que ell guanyaria fins que en unes dels revolts se'n va anar al  riu. I així se'n va anar del Riu Túria amb eixe bany amb què ell volia donar-se i amb l'aposta perduda.

                                                     

                                                      
                  

               Miguel Sánchez,
                                 3rB

TERRORISTA AL RIU TÚRIA



          Era una vesprada no massa tranquila a Quart de Poblet, quan un terrorista amb un cotxe bomba fugia de la policia després d'haver assassinat a sang freda a quatre policies armats. Aquesta mateixa vesprada una classe de 3r d'ESO del Riu Túria havia anat d'excurisó amb el professor de biologia per analitzar els reticles endoplasmàtics de les plantes i d'alguns animals que hi havien.
           Mentrestant el cotxe bomba fugia camí al riu.
           Els alumnes escoltaven la sirena de policia, cada vegada més a prop. Miguelàngelo, un alumne que havia anat a l'excursió, va eixir al pont a veure el que passava. Quan arriba es va trobar el cotxe bomba de front, aquest va girar ficant-se a la gespa del riu. Els alumnes es van quedar bocabadats mirant com el cotxe s'estavellava contra un arbre i explotava matant els alumnes, el terrorista, els policies i algunes persones que hi havien al parc i a l'institut IES Riu Túria.


Àlex Arribas